Gallardo: "Tots els partits hauran de tenir cintura política perquè potser no hi haurà cap majoria clara"

Andorra la VellaEl president de Liberals d'Andorra, Jordi Gallardo, en una entrevista a l'ARA Andorra, explica en què consisteix el pacte amb el PS i deixa clar que en l'àmbit nacional cadascú defensarà el seu projecte polític. Si s'han de fer pactes, assegura que tothom haurà d'intentar fer-ne més enllà de si hi ha acord amb els socialdemòcrates, perquè augura que no hi haurà una majoria clara per part de ningú. Gallardo diu que prenen nota dels resultats de l'enquesta del CRES i els emmarquen en els canvis que ha experimentat el partit i el grup parlamentari. També repassa l'acció de Govern, constatant que no s'han fet reformes importants, tot i que s'havien promès, i es mostra preocupat per com s'ha tancat el capítol de mercaderies de l'acord d'associació.

Com valora els resultats tant del partit com personals a l'enquesta del CRES? Variarà alguna cosa en el posicionament del partit?

Com un 'input' més, perquè tenim en compte totes les valoracions que es fan respecte del nostre projecte. Aquesta és una més, ja que la millor valoració, la final, són les eleccions. Cal contextualitzar que s'estan valorant sis mesos, des del relleu al capdavant del grup parlamentari. En aquest temps hem aconseguit una millor valoració de la tasca com a oposició respecte de la que teníem l'any passat, i això és positiu. És una enquesta a tenir en compte, fiable, però no variarà en res el full de ruta que tenim, perquè sabem el que volem, on volem arribar i com. També l'agafem amb prudència, perquè recordo l'enquesta de l'estiu del 2014, que va ser l'última abans de les eleccions, en què Liberals d'Andorra no sortia ni com a opció política i vuit mesos més tard vam esdevenir el principal partit de l'oposició i vam estar a punt de trencar la majoria.

En la darrera enquesta, jo sortia molt avall com a polític mencionat i en canvi ara, és cert que no tinc un aprovat, però crec que estem en bona línia i espero que en la pròxima enquesta els resultats siguin més encoratjadors. Tenim altres 'inputs', pels suports que ens arriben, i tot això ens fa sentir que anem per la bona via. Evidentment s'han de corregir coses, però el full de ruta no ens el canviarà l'enquesta.

Quin impacte pot tenir en aquests resultats l'anunci del pacte amb el Partit Socialdemòcrata?

És difícil saber si n'ha tingut i, en tot cas, si és així, és possible que hi sigui en aquell percentatge de vot indecís o que no ha manifestat què votaria. Hi ha un percentatge important de gent que diu que va votar liberal en el seu moment i que ara està a l'expectativa. Això ens fa pensar que hem d'explicar millor l'estratègia que hem decidit tirar endavant. Sabem on volem arribar i de quina manera. La militància ho ha ratificat i ara és el torn dels comitès que decideixin lliurement si volen fer aquest acord o no. El que sí que haurem de fer és un esforç de pedagogia, i per això hem volgut fer-ho amb antelació, per poder explicar perfectament i trencar molts comentaris, intencionats o no, que no tenen res a veure amb el que persegueix aquest acord. Volem trencar missatges destructius com per exemple que és contra natura o comentaris que van dirigits a desprestigiar o menystenir aquest acord. I el resultat de l'enquesta no variarà per a res el que hem decidit.

Creu que l'electorat entendrà el pacte? Com l'explicaran?

Crec que sí perquè quan vam fer el congrés, tot i que hi va haver debat i hi havia dubtes, es va prendre un acord. La negociació es va portar amb força discreció i llavors se'n deien de tots els colors, que si en l'àmbit programàtic hauríem de renunciar a coses, que si és contradictori... però finalment, quan es va explicar en què es fonamenta, els dubtes dels militants es van esvair. L'acord es basa en una regeneració política, en més independència de les institucions públiques, en enfortir les penes de corrupció política canviant alguns articles del Codi Penal, en augmentar la participació ciutadana, i en portar l'hipotètic acord d'associació a un referèndum, explicar-lo i fer-hi participar els sectors socioeconòmics compartint informació.

I crec que hem de fer el mateix exercici amb l'elector. Es fa perquè al país li cal un canvi en la manera de fer política i passar pàgina de l'etapa postconstitucional. Crec que és el moment d'una altra generació política. Hi ha uns polítics que fa molts anys que estan al capdavant i L'A defensa un canvi, perquè el país ha evolucionat i volem pilotar aquesta etapa amb un relleu clar de les persones. La societat andorrana està preparada per entendre que cal una cultura més pactista, d'estar disposats a asseure's amb la gent deixant de banda les batalles polítiques de fa molts anys.

Això ja no és una discussió de dretes i esquerres. És sobre si el país tira endavant o es queda estancat, sobre les reformes que necessita el país, i està clar que les eleccions vinents obligaran les forces polítiques a tenir cintura política per arribar a acords, perquè potser no hi haurà una majoria clara per part de ningú. Si es vol tenir un parlament més representatiu, cal utilitzar, dins la legalitat, una fórmula alternativa, que és la que hem trobat amb el PS. Aquí ningú està fent un frau de llei, tal com s'ha volgut dir. Al contrari, és una lectura pragmàtica del sistema electoral actual, i ho fem amb transparència, no ens n'amaguem. D'altres pretenen fer acords per sota la taula o d'amagat, sense explicar-ho a l'elector però amb una clara intencionalitat que a l'endemà de les eleccions es donaran suport mútuament i que segurament serà difícil d'explicar, quan durant la legislatura han estat postures oposades. Nosaltres ho expliquem ara.

I com es funcionaria al Consell General, tenint en compte que es poden debatre polítiques nacionals que no tenen per què coincidir entre L'A i PS, com per exemple l'avortament?

Hem de partir de la base que no estem fent un pacte programàtic ni de govern, ni una fusió dels partits i dels projectes. La llista territorial, allà on es faci entre les dues forces, tindrà al capdavant dos caps de llista que en el cas que guanyin, la persona que representa el PS se n'anirà al seu grup parlamentari i la de Liberals d'Andorra, al grup liberal. Paral·lelament, tots dos partits ja hem dit que tenim un projecte polític propi, una llista nacional que defensa un programa i un projecte de país al qual no hem hagut de renunciar per arribar a aquest acord. Es funcionarà com dos grups parlamentaris independents, com fins ara, trobant acords com s'ha donat aquesta legislatura en les coses en què coincidim i intentant transaccionar quan l'acord de base no hi sigui.

Això no podria portar a un cert bloqueig si no hi ha acord?

No necessàriament. Es podria donar independentment d'aquest acord. Posem per cas que no féssim l'acord i que liberals fos la llista més votada, amb 10 consellers. En aquesta hipòtesi, ens hauríem d'asseure amb qualsevol força política per arribar a acords... Per tant, aquest escenari es pot donar i entenc que el que faríem és posar sobre la taula quines són les reformes que el país necessita i intentar arribar a acords. És evident que s'obligaria a què hi hagués negociació i tothom hauria de cedir postures per no bloquejar. Per tant, l'acord no és un element que pugui portar per a res al bloqueig, al contrari, pot desencallar-ho.

I això es podria traslladar a la formació d'un govern?

Això serà un escenari que es veurà l'endemà de les eleccions en funció de la fotografia que hi hagi dels resultats. Si no hi ha cap llista que pugui governar sola, no quedarà cap altra alternativa que seure i trobar fórmules alternatives, des de governar en minoria, amb acords puntuals al parlament, o plantejar un govern de coalició... Aquest escenari s'hauria pogut donar el 2015 si nosaltres no haguéssim perdut Ordino per 17 vots, perquè DA no hagués tingut 15 consellers.

Aquest pacte només ha estat possible amb el PS?

Hem estat sempre oberts a analitzar les possibilitats que se'ns han plantejat, i finalment no ha estat possible amb ningú més i sí amb el PS. La militància ho ha valorat i ho ha referendat, no tinc res més a dir. Al final, el que sembla és que el pacte és bo si són tres forces, i es pot explicar i no és contra-natura i en canvi si són dos... no ens serveix per res, és antinatura, no té fonament... No entraré en aquest joc. Hem estat oberts a analitzar qualsevol proposta i arribat el moment hem hagut d'analitzar la que s'havia concretat, i només era un pacte a dos. No s'ha plantejat possibilitat real d'un pacte a tres.

On creu vostè que hi pot haver acords? Quina força es té, per exemple, a Sant Julià de Lòria?

Se'm fa difícil fer una travessa per dir seran tres, set... Jo crec que n'hi hauran diverses, veig moltes possibilitats de tancar dues o tres parròquies i les altres són una incògnita, però no per la força que pugui tenir Liberals d'Andorra, perquè per sort crec que tenim gent a tot arreu. És cert que el cas de Sant Julià és molt més peculiar, perquè fins ara Liberals sempre havia anat de la mà d'una força política que és qui tenia l'estructura. Però la condició que es pugui tancar o no l'acord en algunes parròquies no és només per si hi ha més o menys gent sinó per si estratègicament, o per confecció de la candidatura, es pot fer un acord a dues bandes. Hi ha parròquies on està molt ben encaminat i altres on s'han d'analitzar altres factors, i al final correspondrà als diferents comitès decidir-ho. No vull condicionar ni entrar en aquesta valoració perquè malgrat sóc el candidat, em limitaré a participar de la decisió del meu propi comitè, que és el d'Andorra la Vella; la resta, tenen llibertat absoluta. El que sí que està clar és que ens hem donat fins a mitjans de setembre perquè aquest escenari quedi clarificat.

A Escaldes-Engordany hi ha hagut la dimissió de França Riberaygua, quina és la situació?

És de normalitat perquè ningú és imprescindible, ni tan sols jo mateix, perquè el partit continua. Hi ha persones que marxen i d'altres que arriben. De la mateixa manera que hi ha hagut tres dimissions al comitè d'Escaldes puc dir que hi ha hagut quatre militants que s'han donat d'alta al partit. Igual que l'escissió amb els companys de Sant Julià va suposar sis o set baixes puc dir que un mes després vam tenir més altes... A més, els motius que han portat ara determinades persones a abandonar la militància no tenen res a veure amb el pacte en si, són altres motius i s'han de respectar. El comitè d'Escaldes continuarà fent feina i el partit presentarà una llista a Escaldes o amb el PS o en solitari.

Pel que fa als excompanys del grup parlamentari liberal, com veu el possible apropament amb Demòcrates per Andorra?

Ho veig amb respecte, cadascú pot fer el que cregui, no entraré a criticar res... Crec, però, que serà difícil d'explicar si es produeix, perquè han estat una part important de la legislatura fent oposició a DA, però cadascú pot decidir i es deu als seus militants i als electors. Hi ha hagut moments durant la legislatura que ha semblat que sí, que aquest acord podia ser factible... el mateix Govern ho va dir la setmana abans de la votació de competències i transferències. Forma part de les possibilitats polítiques i ja es veurà, ja explicaran el perquè i el com si finalment ho volen fer.

Vosaltres heu reivindicat, en més d'una ocasió, la feina que s'ha fet després del trencament del grup...

És possible que perdessim força en aquell moment en algunes parròquies, però per altre costat, durant aquests sis mesos ens hem sentit molt més deslliurats i més autònoms per poder fer el tipus d'oposició que pensem que com a partit hem de fer: molt més dinàmica, més visible i més propera per tota la tasca que s'ha de fer prop de les associacions i la ciutadania, i més incisiva quan toca amb temes que són preocupants. També hem pogut tenir més sintonia i més fil directe amb el partit. El que no pot ser és que un cop hi hagi un grup parlamentari, pràcticament no es tingui en consideració en determinades opinions. Hem volgut que hi hagi un diàleg molt més fluid i que es tinguin en compte més les opinions del partit, mantenint evidentment el criteri i la independència del grup.

Va ser una equivocació anar amb altres formacions?

No. Va ser la decisió que va voler la militància del partit i, per tant, penso que va ser la correcta, i no es qüestiona per a res. El resultat que es va obtenir va ser la suma de dos elements: el de l'estructura, la marca, la tradició i la força d'un projecte polític que és el partit Liberal, i també el que afegia UL i el candidat que vam posar. Ni sols haguéssim fet el resultat que vam fer, ni el candidat s'hagués pogut presentar i fer el resultat que va fer sense L'A. Va ser un binomi que va coincidir i va ser una decisió en la que vam treballar tots perquè pogués ser alternativa de govern. I venint d'on veníem, el resultat va ser força positiu.

A pocs mesos de les eleccions, quin balanç feu de la tasca que ha fet el Govern i del que ha estat aquesta legislatura?

Hi ha trenta textos legislatius al Consell ara, entrats de pressa i corrents a la recta final i per complir l'expedient i poder dir que s'han entrat. Perquè, malgrat el que digui el síndic, jo crec que difícilment s'aprovaran els trenta. No es tracta de quants s'han entrat sinó de si s'han fet o no les reformes que el país necessitava. I veiem que la reforma de la funció pública no s'ha fet; la sanitària, imprescindible, tampoc; que continuem tenint un problema de sostenibilitat en fons de pensió de la CASS; que la inversió estrangera ha estat un fracàs absolut; i que l'acord d'associació s'ha negociat, de moment parcialment, renunciant a una part important i sense obtenir res a canvi. El país no ha recuperat el seu cicle de bonança econòmica... Home! jo diria que el balanç és força decebedor. I amb això no vull dir que el Govern ho hagi fet tot malament, també hi ha hagut coses que han fet bé... no vull ser crític amb tot, però amb allò que era essencial, necessari, que realment van prometre que serien valents per tirar endavant i que tindrien fins i tot el consens necessari per fer-ho, doncs no s'ha donat.

Del que queda pendent, què creu que no s'aprovarà?

Se'm fa difícil dir-ho perquè encara no sabem quan seran les eleccions. És possible que algunes de les lleis, com el paquet laboral, s'aprovin; la llei de la funció pública, també, i poca cosa més. Sí que hi ha lleis entrades a tràmit com el paquet de lleis financeres, que es despleguen de compromisos per al compliment de l'acord monetari, que es podran fer. Però hi ha aspectes que com a concepte requerien una reforma profunda i que això no es pot encarar en la recta final de la legislatura.

Com valoreu el paquet de lleis laborals, quin serà el vostre posicionament?

Crec que hi ha la predisposició en el si de la comissió perquè es tinguin en compte certes propostes que hem fet que pensem que és en positiu perquè la reforma laboral era necessària per flexibilitzar molts aspectes del mercat laboral, que vagin en favor del treballador però també de les empreses, per crear un mercat de treball molt més dinàmic. Crec que pot sortir una bona reforma laboral si es continua en aquesta dinàmica. Penso que s'està fent amb una voluntat de consens i d'analitzar realment, sense a prioris, les propostes que es fan. Després, evidentment, no es podrà acceptar tot ni ho pretenem, simplement volem que surti el millor text legislatiu possible.

Per què no s'han habilitat més dies durant les vacances parlamentàries?

El nostre criteri és que, d'entrada, només hi ha d'haver dies habilitats per lleis que s'han tramitat per la via d'urgència, i si es vol fer per a lleis que no ho han estat, per evacuar o agilitzar textos que estan a tràmit, no diem que no, però llavors demanem que es facin sessions de control perquè entenem que forma part de la nostra obligació fer-lo. Com que justament el juliol no és un mes de vacances, sinó que hi ha activitat parlamentària –està pensat perquè els grups parlamentaris puguem fer d'altres tasques que durant l'any per l'activitat legislativa no es poden fer– renunciem a això si hem de fer més comissions però fem-ne també de control, i el Govern no va voler. El que no podia pretendre l'executiu és habilitar dies només per allò que vol. Si no volguéssim treballar, que és el que s'ha volgut donar a entendre, nosaltres no proposaríem fer sessions de control; perquè si hi ha hagut un grup actiu en aquestes sessions m'atreviria a dir que ha estat el nostre, i això comporta molta feina.

Pel que fa a l'acord d'associació, com valoreu el tancament d'aquest capítol de mercaderies?

Amb preocupació, perquè constatem que estem renunciant a un dels pilars dels ingressos del Govern, a un dels motors econòmics per a la indústria del país, sense obtenir res a canvi, que és el que vam plantejar en la reunió amb els caps negociadors. Creiem que la transitòria de 30 anys pot ser positiva, però veiem amb preocupació que no se'ns proposi cap tipus de suport estratègic o econòmic per trobar aquesta diversificació del sector, perquè hi estem renunciant sense saber què el pot substituir. Seria un gest de la Unió Europea per demostrar que entén de veritat l'esforç i l'impacte que té per a Andorra renunciar a aquest acord duaner amb les implicacions que té sobre la indústria del tabac. Sí que veiem que l'acord d'associació té coses positives, perquè dona possibilitats a accedir a un mercat europeu de 700 milions de consumidors, però hem de saber com competirà Andorra, els esforços que hauran de fer les empreses andorranes i els professionals per competir.

Per tenir aquest suport has de ser estat membre i contribuir, però potser ens convindria més ser estat membre i pagar per tenir després una compensació. És difícil, perquè la UE no està pensada per als països petits, però veig poca comprensió, poc tacte, per part dels negociadors de la UE. Veurem com queden la resta de llibertats que s'han de negociar i, sobretot, tenim molt clar que l'acord ha d'estar referendat per la ciutadania. No el podem signar els polítics, el govern de torn, i donar-lo per bo. Després de la Constitució és segurament l'acord més important que marcarà els futurs 50 anys del país.