Liberals proposa sis mesos de baixa per maternitat

El grup parlamentari ha presentat un total de 55 esmenes a la proposició de llei qualificada de relacions laborals, entre les quals també destaca la defensa del model de sistema unitari de representació sindical

El divendres passat es va acabar el termini per presentar esmenes a la proposició de llei qualificada de relacions laborals, un text marc del qual també en sorgiran les altres dues lleis que encara estan en període de pròrrogues: la de mesures de conflicte col·lectiu i d’acció sindical i patronal. El grup parlamentari liberal ha presentat un total de 55 esmenes al text, entre les quals destaca la demanda d'ampliació de la baixa per maternitat fins a 6 mesos ( un total de 5 mesos és el que preveu la proposta de la llei impulsada pel grup demòcrata). “Calia fer un pas més enllà”, ha apuntat la consellera liberal, Judith Pallarés, que ha afegit que no demanen allargar el període de baixa per al pare, que segons la proposta ja amplia la baixa i se situaria en un mes.

Pel que fa al pagament de l'ampliació d'aquesta baixa, Liberals (L'A) ja ha avisat que aquests fons no estan previstos a la CASS i que, per tant, proposen l'aprovació d'una partida extraordinària als pressupostos per injectar-los a la caixa. “És de rigor i de pura lògica fisiològica que si s'ha de fer una discriminació positiva en aquest sentit ha de ser per la dona”, ha defensat el conseller Ferran Costa en resposta a la pregunta de per què no demanaven l'ampliació de la baixa també pel pare.

Una de les altres propostes més destacables ha estat la de mantenir i intentar potenciar el sistema actual unitari de representació sindical. Segons es recull en la nova proposta del Codi de relacions laborals, la intenció seria implementar un sistema sindical de doble representació, semblant al que hi ha a Espanya, on dins de l'empresa hi ha representants dels treballadors i dels sindicats. En cas que la representació dels treballadors no sorgís, l'Estat obligaria a realitzar eleccions per escollir-ne un. L'A defensa que aquest doble sistema posa més traves a l'hora de desenvolupar una representació dels treballadors i dona un paper molt intervencionista al Govern.

El president del partit i conseller general, Jordi Gallardo, ha indicat que “forçar canals de representativitat no és l'objectiu, abans de parlar de doble canal assegurem-ne un”, per això defensen la continuïtat del sistema actual per cercar i potenciar representants dels treballadors dins de les empreses. A més, “comportaran costos i obligacions per les empreses, que a causa de les dimensions que tenim al país, podria ser complicat d'assolir”. Cal recordar que Andorra no ha aconseguit desenvolupar un sistema sindical en l'àmbit privat, més enllà de la funció pública.

Liberals també proposa que aquells treballadors que tinguin un contracte a temps parcial puguin acordar treballar de manera puntual un 30% més de les hores que li pertoquen, sense que estiguin comptabilitzades com a hores extres. Diuen que aquesta mesura dona resposta a la necessitat de les empreses que en moments de màxima producció han de contractar una altra persona perquè les hores extres són més cares i també ajuda a que el treballador a temps parcial pugui complementar el seu salari. Passat el llindar del 30%, les hores haurien de ser remunerades com a extraordinàries. També donen suport a la possibilitat que es pugui treballar més enllà dels 65 anys, però proposen eliminar l'articulat que apunta que la CASS hagi de pagar algun tipus de complement en cas que el salari d'aquests treballadors disminueixi, com apunta la proposició demòcrata. “En la situació que està la CASS això no ho pot assumir”.

Pel que fa a modificacions encaminades a millorar la conciliació familiar i la igualtat (a part de la ja esmentada baixa per maternitat), el grup liberal proposa afegir un model de contracte basat en la productivitat i que es pugui fer a distància. Pallarés ha argumentat que la mesura té la intenció “d'eliminar la desigualtat de salari entre dones i homes”, ja que obre la porta a treballar des de casa en base a objectius i per feina feta, per ambdós sexes. També han posat de manera explícita la prohibició que existeixin diferències salarials per raons de gènere i la facilitat que les baixes per violència de gènere a la feina no hagin de portar explícitament una denúncia. Tot plegat creuen que recullen d'alguna manera les demandes realitzada per Acció Feminista.

A més, han realitzat algunes esmenes per potenciar la formació dins de les empreses i la modificació dels contractes no remunerats per estudiants. D'altres esmenes fan referència a que hi hagi dotze hores de descans entre jornada i jornada, com també va demanar la consellera independent Sílvia Bonet (i no onze com planteja la proposició de llei demòcrata).

Amb les esmenes presentades, els consellers liberals esperen que s'aconsegueixi “un text consensuat, modern, que doni resposta a les necessitats actuals i millori el codi actual”. Gallardo ha criticat que el text és “massa intervencionista” i li hagués agradat tenir sobre la taula un text més simple i més fàcil d'aplicar. Tot i això, reconeix que la proposició recull aspectes positius i que calia abordar la reforma. Finalment, demana que sigui una modificació “perdurable en el temps i que no ens haguem de plantejar a curt termini una nova revisió perquè sinó voldrà dir que no ho hem fet bé”.