Transparència, sostenibilitat i voluntat de suport al Govern que es formi centren el discurs d'Escalé

Andorra la VellaLa sessió d'investidura del cap de govern s'ha reprès aquest dimecres al matí després de la indisposició que va patir aquest dimarts el candidat de Concòrdia, Cerni Escalé, durant la seva intervenció. Escalé ha agraït les mostres de suport arran de la seva indisposició i també l'actuació de moltes persones que van actuar durant el seu desmai.

Ja dimarts, el candidat de Concòrdia havia començat el seu discurs manifestant que és evident que Xavier Espot serà el pròxim cap de Govern i ha destacat que està "tranquil" que així sigui, ja que és "una persona intel·ligent i treballadora".

En l'inici del seu discurs, el candidat de Concòrdia havia fet una declaració d'intencions: s'ha compromès a què els consellers de la formació facin una declaració de béns i a incorporar a la pàgina web de Concòrdia una pestanya de transparència, per facilitar "tota la informació que rebi el grup parlamentari". També ha exposat que faran pública l'agenda dels consellers.

La sostenibilitat ha tingut un protagonisme especial en el discurs d'Escalé i en aquest sentit ha advocat perquè el Consell General modifiqui la llei del sòl "establint criteris més estrictes que, al seu torn, apliquin els comuns. Això inclou tipificar els usos de les parcel·les, ja siguin aquestes dedicades a l'habitatge residencial, al comerç, a l'ús agrícola, a l'ús industrial o quan formin part d'un espai natural protegit", ha defensat.

Escalé advoca també per "una reflexió global del Govern sobre la ubicació i funcionament de totes les infraestructures públiques" per tal de donar un millor servei públic. El candidat a cap de Govern de Concòrdia ha destacat que cal "fer més" per "protegir" construccions tradicionals del país i donar valor als aspectes autòctons de tal manera que això també vagi lligat amb el desenvolupament turístic.

Des de Concòrdia defensen una "nova llei que creï un parc natural protegit envoltant el país de forma continuada" i que comprengui el 50% del territori.

Escalé també ha fet esment a la necessitat de potenciar les fonts d'energia renovable però també vetllar per un consum raonable i també ha anunciat que promouran un pla hidrològic nacional "que racionalitzi el recurs hídric, tot permetent el consum d'aigua i el seu ús en la producció d'energia elèctrica".

Habitatge

"No pot ser que Andorra tingui el mateix nombre d'habitants que fa quinze anys, que s'hi hagi construït molt més, i que alhora sigui tan difícil trobar un lloc on viure", ha destacat Escalé en matèria d'habitatge. Proposen un registre de la propietat que sigui iniciativa del Consell però "treballada braç a braç amb el Govern i la cambra de notaris". També advoquen per reduir la demanda i augmentar l'oferta. Així, proposen reduir la inversió estrangera "mitjançant "l'establiment d'un estricte sistema de quotes que limiti el nombre d'immobles que poden ser comprats per persones que no viuen ja al nostre país". També creuen que cal augmentar l'impost de transmissions patrimonials del 4% actual al 10% per a totes les operacions en les quals l'immoble no estigui destinat a primera residència. I pel que fa a l'oferta defensen que cal continuar augmentant el parc públic d'habitatges, tot i que creuen que és una mesura costosa i que caldria començar per limitar la inversió estrangera. També són del parer que es pot augmentar el percentatge de cessió i rebre'l en espècie. Una altra mesura que emprendrien en cas de governar seria els préstecs tous per a la rehabilitació sempre que es destinin a lloguer almenys durant deu anys. Préstecs preferents per a l'accés al primer habitatge, la rebaixa de l'impost comunal sobre els rendiments arrendataris o el cohabitatge són altres de les mesures que ha defensat.

També ha exposat que cal reformar la llei del cadastre perquè la informació relativa a la titularitat sigui "pública i consultable".

Per donar eines a l'emprenedoria, proposen la creació d'un viver d'empreses i estan decidits a proposar-lo en els propers mesos . També defensen que el Govern ha de constituir un fons d'inversió públic de participació privada per acompanyar les empreses innovadores "i redoblar esforços perquè la recerca agafi protagonisme en l'agenda política".

Escalé també ha defensat que el país pugui potenciar el talent andorrà i mantenir-lo i també que cal un marc legal adequat per "fer possible l'emprenedoria".

I de la mà de la innovació i el desenvolupament creu que cal que caminin els sectors tradicionals:comerç i el turisme. En aquest sentit, ha defensat un "pla estratègic d'embelliment i de creació d'atractius pel Pas de la Casa" i que els seus habitants tinguin accés als serveis públics.

I en matèria turística, enfront de la "portaventurització" creuen que cal potenciar els atractius dels quals sposa el país. Així, des de Concòrdia defensen que cal "orientar l'oferta turística en el patrimoni natural i cultural". També el foment de la gastronomia; ampliar els refugis guardats; fomentar nous allotjaments rurals; dinamitzar espais museístics existents o afavorir la venda de productes d'Andorra.

Transport i mobilitat

"Farem el possible en la negociació amb França i Espanya per l'arribada del tren al país", ha destacat Escalé en matèria de transport i ha afegit també el suport "a la creació d'un transport col·lectiu de viatgers, per rail o similar, entre Sant Julià de Lòria i Escaldes Engordany, amb parades freqüents i un recorregut cèntric". També donen suport a la desviació de Sant Julià i a la de la Massana i el foment de l'aeroport.

Des de Concòrdia també defensen que s'estrenyin lligams amb les zones limítrofes i advoquen per treure més profit dels fòrums multilaterals.

Quant a l'acord d'associació amb la Unió Europea, demanen que es facin estudis d'impacte i que es respecti "l'excepció a la lliure prestació de serveis per professionals liberals de la UE al nostre país"; que es mantingui el monopoli de les telecomunicacions; el ple control sobre la immigració; que la lliure circulació de capital sigui "sense perjudici dels límits que Andorra estableixi sobre la inversió estrangera en immobiliari"; i que Andorra conservi "la seva autonomia legislativa". També defensen un referèndum.

En matèria cultural volen potenciar la xarxa de museus existents i també que es facin els entorns de protecció que fins i tot el perímetre s'augmenti. També volen donar un ús a casa Rossell. També defensen que el Govern tingui "dret de tempteig" sobre els edificis inventariats. Aposten per un centre de creació que podria anar als jardins de Casa de la Vall i un tipus del 0% de l'IGI "per als productes culturals i augmentar la deducció de l'IRPF fins a un valor del 40% del donatiu quan aquest es dediqui a entitats sense ànim de lucre".

En l'àmbit institucional proposen "recuperar les assemblees magnes, que abans de la Constitució reunien a representants del Consell General, dels comuns i a ciutadanes i ciutadans amb coneixement de la matèria que s'hi tractava" i també una llei dels quarts "convertint-los en institucions més democràtiques i representatives; conservant la seva petita escala, però obrint-los a noves possibilitats d'intercanvi".

Quant a la immigració, Concòrdia defensa "la vinculació de la renovació del permís de residència i treball al coneixement bàsic de la llengua, tot mantenint l'àmplia oferta de formació gratuïta". I creuen que cal una reflexió "sobre els drets de nacionalitat". Així dels 20 anys ininterromputs que actualment requereix la llei "és necessària una rebaixa a quinze anys, permetent acumular períodes de residència si a aquests no els separen molts anys", defensen.

Una xarxa contra l'assetjament als centres o programes optatius d'intercanvi semestral amb centres estrangers són algunes de les propostes en matèria educativa que ha desgranat Escalé en el seu discurs, que també ha defensat un pla estratègic per a l'impuls de l'ensenyament superior, centrat en la qualitat acadèmica".

Benestar

En matèria de benestar, proposen una llei especifica per "establir objectius i crear indicadors de seguiment per tal de mesurar la qualitat de vida a Andorra". També advoquen per preus equitatius i ajustats a les famílies de les escoles bressol; potenciar la figura de l'educador de carrer; acompanyament psicològic a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat o "la implantació d'un servei de pisos compartits per a aquells individus que ja no poden romandre sols al seu domicili".

"Defensarem l'equiparació dels permisos de maternitat i paternitat. En aquest darrer cas fent el possible perquè es garanteixi que l'import percebut pel segon cònjuge no supera el salari mitjà interprofessional", ha afegit, advocant perquè es continuï desplegant la llei d'igualtat de tracte entre homes i dones. També ha volgut parlar "sense embuts" del posicionament de Concòrdia sobre l'avortament. Creuen que la dona ha de poder decidir i defensen que "el primer pas a dur a terme de forma àgil és procedir a la despenalització de la pràctica, examinant posteriorment la legalització". I conclouen que "el coprincipat no ha de ser un límit sinó un orgull" i que s'ha de poder compatibilitzar aquesta figura amb l'avortament.

Pel que fa a la seguretat social, advoquen per la universalització del tercer pagador i la creació de la figura de cuidador de la llar, un rol que haurien de poder adoptar les persones amb familiars a càrrec a fi de mantenir la cotització durant el temps en el que practiquen tasques de cura".

En matèria institucional proposen que els comuns puguin participar en les comissions legislatives en matèries de les seves competències i defensen també "estudiar les redundàncies i encavalcaments, tant en personal com en serveis, que existeixen entre el Govern i els comuns, a fi de disposar de millors instruments de planificació nacional".

També ha manifestat que faran "el possible per garantir durant la propera legislatura la independència de FEDA, Andorra Telecom, el raonador del ciutadà i les agències que depenen del Consell General, per mitjà del concurs de mèrits en el nomenament dels alts càrrecs. Aquest procediment ha de garantir la independència política i reforçar la competència tècnica de les persones que finalment ocuparan aquestes feines", justifiquen.

Pel que fa a la justícia, volen finalitzar la legislació existent en matèria de dret civil, "modernitzar" el procediment concursal i elaborar un nou Codi Penal que "s'adapti als temps moderns". Quant a la designació dels membres de les instàncies judicials, proposaran "una modificació per tal de fer possible l'accés a la carrera judicial mitjançant un torn extern que tingui en compte l'experiència provada de les candidates a batlle". També volen que els membres del Consell Superior de la Justícia i del Tribunal Constitucional no hagin ocupat un càrrec polític en els anys previs al seu nomenament.

Igualment advoquen perquè comuns i el Govern pagui a trenta dies béns, serveis i ajudes públiques. En matèria fiscal proposen reduir les bonificacions de l'impost de societats i de l'IRPF. Aquesta mesura, afegeixen, "s'ha de combinar amb la millora dels serveis d'inspecció tributària per tal de garantir que beneficis i rendes declarats es corresponen amb el negoci que s'ha practicat". També advoquen per la simplificació del sistema de presentació de comptes davant de l'agència tributària.

Reforma de la CASS

Quant a la reforma de la CASS, es defensa un consens "ferm i estable". "Serà necessari reduir els increments marginals per cada punt cotitzat en les pensions més altes fins a arribar a un sostre efectiu, alhora que s'augmenta l'impacte del punt en les pensions més baixes. També cal augmentar l'aportació de forma proporcional als ingressos per als autònoms que més cobren", ha defensat. I afegeix que seria "tendenciós no admetre" que s'haurà de plantejar l'increment de les cotitzacions, una assegurança complementària i "explorar altres mecanismes de reducció de la despesa".

Escalé ha clos la seva intervenció defensant el paper del Consell General i també ha refermat la voluntat de "mà estesa" no només al Govern sinó a les altres institucions.