La votació del català a Europa s'ajorna pels neguits dels països membres

Andorra la VellaLa votació per tal d'incloure el català, el gallec i l'euskera com a idiomes oficials a la Unió Europea haurà d'esperar. Els països de la UE es resisteixen a prendre una decisió sobre la petició espanyola fins que no hi hagi sobre la taula un dictamen jurídic sobre les conseqüències de la mesura i una anàlisi detallada del seu impacte econòmic i pràctic.

Durant la reunió d'uns 40 minuts celebrada aquest dimarts, per tant, no hi ha hagut una decisió unànime, la qual cosa obliga a traslladar la votació a futures reunions. Fins a una vintena de ministres han expressat els seus dubtes i ara mateix hi ha dubtes sobre quan es duran a terme futures trobades. Diversos països temen que amb aquesta inclusió es creï un precedent que provoqui que es pugui demanar l'oficialitat de més llengües.

Finlàndia ha estat un dels països que darrerament s'ha afegit a les crítiques expressades per Suècia. El govern finlandès considera que la inclusió d'idiomes com el català a la UE implicaria càrregues financeres i administratives i creu que hi ha altres fórmules més senzilles per promoure l'ús de llengües minoritàries. Per la seva banda, la ministra sueca d'Afers Europeus, Jassika Roswall, ha defensat aquest dimarts que necessiten "més temps" per analitzar la proposta, ja que hi ha "moltes llengües minoritàries" a Europa i cal veure quines seran "les conseqüències legals i financeres".

Cal tenir en compte, però, que el finès és un idioma que parlen 10,2 milions de persones, una xifra similar a la dels catalanoparlants, mentre que el suec és parlat per uns 5 milions de persones. En funció de la votació final de la petició, el català només podria ser inclòs a les institucions europees amb l'acord que negocia Andorra.

Des de les institucions catalanes, el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ja defensava aquest dilluns que "el català és una llengua europea" més parlada "que altres llengües que avui són oficials a la UE". En la mateixa línia, el ministre espanyol Félix Bolaños argumentava que "el govern està fent tots els esforços a tots els nivells perquè la petició que vam formular a l'agost es faci realitat". També destacava la necessitat que "la riquesa lingüística del nostre país es reflecteixi a Europa".