La Creu Roja aposta per fer més transport social

Des de l'ONG també estudien implantar un servei d'àpats a domicili

La Creu Roja Andorrana va dur a terme l’any passat un total de 389 serveis de transport social, una xifra que representa un 31% més que l’any anterior. Però des de l’ONG consideren que poden anar més enllà i que cal cobrir una necessitat existent, ja que constaten que “hi ha una gran mancança de transport social”, tal com assenyala el director general de Creu Roja Andorrana, Jordi Fernández. D’aquesta manera, l’ONG estaria disposada a assumir l'increment d'aquest tipus de servei però destaquen que per fer-ho necessitarien recursos econòmics.

Així, Fernández posa en relleu que hi ha “molta gent” que necessita un tipus de transport que vagi més enllà del sociosanitari, que és el que porta els pacients a rebre algun tipus de tractament mèdic, i que cal recordar que Creu Roja també efectua a l'espera de veure com queda definitivament el nou model que vol impulsar el Govern. En aquest sentit, es mostren a l'expectativa ja que el que no voldrien és competir amb empreses privades en un concurs, tenint en compte que el seu model és el de col·laborador del Govern i no veuen de bon ull "competir" amb privats. "És una qüestió moral", remarca el director general de l'ONG.

Per defensar que cal potenciar el transport social Fernández posa com a exemple el cas de persones que precisen anar a la perruqueria i que cal que algú els hi porti. D’aquesta manera, reivindica que la Creu Roja compta amb els vehicles i “les persones formades” per efectuar aquest servei que ara com ara ja duen a terme, però que consideren que caldria potenciar molt més. Per fer-ho, però, caldrien recursos econòmics. Sense el suport del Govern, destaca Fernández, és complicat que puguin ampliar aquest transport, ja que el que no volen és “treure diners d’un altre programa que està funcionant” per dedicar-lo a aquest. La proposta sembla que només resta pendent que des de l’executiu s’hi puguin destinar recursos econòmics, ja que tal com concreta Fernández, hi ha “bona sintonia” entre ambdues parts i des d’Afers Socials es veu de bon ull la iniciativa. Des de la Creu Roja es comprometen a “muntar l’ estructura necessària” per potenciar aquest transport, amb més personal dedicat i també amb un centre regulador, si fos necessari. I és que tal com explica Fernández ara com ara ja existeix un centre regulador però els criteris que es fan servir per concedir aquest servei estan “més pensats” en la part sociosanitària i no tant en la social.

Àpats a domicili

Un altre projecte que des de la Creu Roja voldrien tirar endavant però que estaria lligat també a la disponibilitat de recursos econòmics és el d’ àpats a domicili. Es tractaria de facilitar que persones grans o amb discapacitat poguessin gaudir a casa seva d’un servei de menjar, ja que tal com manifesta el director general de l’entitat, els consta que hi ha persones que no surten de la seva llar “i no mengen o no mengen bé”. Ara estan estudiant què suposaria econòmicament dur a terme aquest servei ja que tal com reconeix Fernández “és car” i, tot i que la necessitat “hi és”, els hi caldria “suport econòmic” per materialitzar aquesta iniciativa.

D’altra banda, a finals de l’any passat la Creu Roja va posar en marxa el programa ‘ Sempre acompanyats’, després de detectar que hi havia aquesta necessitat, és a dir, en comprovar que “hi ha moltes persones que passen moltes hores soles”. Des de llavors s’estan fent 28 acompanyaments i la voluntat de la Creu Roja és continuar impulsant aquest programa i seguir combatent “la soledat no volguda”. En el moment en què el programa es va posar en marxa es va fer una crida als voluntaris i va haver una molt bona resposta, si bé des de l’ONG es voldria que hi hagués més persones que puguin disposar d’hores lliures entre setmana, ja que és ara com ara on hi ha més mancances. Es tracta de casar la disponibilitat dels voluntaris amb les necessitats de les persones que viuen soles. En definitiva, de dedicar a aquestes persones un temps “que complementa la visita de la família i altres atencions; no és un servei assistencial”, aclareix Fernández, afegint que es fa un acompanyament com el faria “un amic”. “L’èxit” de la proposta, declara, és “que hi hagi persones soles que vulguin rebre aquesta companyia” i que hi hagi voluntaris que vulguin compartir una o dues hores amb aquests beneficiaris. “Tenim força demanda, sobretot entre setmana”, concreta el director general de la Creu Roja.