Societat 23/03/2023

Tomàs Navarro: "Detectar a una persona tòxica és molt senzill, només has d'analitzar la petjada emocional que deixa en tu"

Psicòleg, consultor i escriptor

ARA Andorra
4 min
Tomàs Navarro presenta, aquesta tarda, el seu llibre "Tus líneas rojas"

El psicòleg, consultor i escriptor Tomàs Navarro es defineix com un psicòleg i autor atípic perquè la seva voluntat ha estat (i ho ha aconseguit) treure la psicologia de les aules i de la consulta per posar-la al servei de l'interessat. Ell mateix assenyala que "sempre he estat d'escoltar, atentament, sense deixar de mirar al meu interlocutor. Escolto als meus pacients per saber què els passa, escolto a les empreses per ajudar-les a assolir els seus objectius i escolto els meus lectors per poder donar eines i recursos d'utilitat". I realment ha estat així. Tomàs Navarro acaba de publicar "Tus líneas rojas". Un llibre en què Navarro ens ensenya a marcar límits en diferents aspectes de la vida: límits emocionals, límits laborals, etc. Avui tindrem l'oportunitat de conèixer-lo de més a prop, ja que estarà presentant "Tus líneas rojas" a l'FNAC Andorra a partir de les 18:30 hores.

- En el seu darrer llibre parla molt de les persones tòxiques i com establir límits a aquest perfil de persones. En la societat en què vivim tenim una plaga de persones tòxiques?

Home plaga no sé, però sí que estic segur que han augmentat. Per una altra banda, està passant un fet molt curiós i necessari: cada cop més la gent surt de l'armari de l'abús emocional el fet que fa que sigui molt més habitual parlar de persones tòxiques. Sempre hi ha hagut entrenadors tòxics que han maltractat als seus esportistes, però abans es callava, ara es denuncia. Sempre hi ha hagut mestres, mares, pares, fills, caps, veïns o companys de feina tòxics, però es portava en silenci, amb culpa i vergonya. Ara ja ens hem cansat d'aguantar, ara es fa públic i això dona més visibilitat a la problemàtica.

- La persona tòxica ho és sempre? Ha anat en augment aquest perfil de persones?

M'agrada diferenciar entre tret i estat. Algunes persones tenen un tret de personalitat que fa que siguin tòxiques amb tothom i sempre, però bé és cert que algunes persones tenen etapes tòxiques a la seva vida. De vegades es dona la tempesta perfecta o simplement tens un mal de queixals i això fa que puguis adoptar conductes tòxiques. També he de dir que no tothom es comporta de manera tòxica amb un mal de queixals, que cal tenir una estructura de personalitat de base. Així que allò de disculpar conductes tòxiques perquè pobret o pobreta ha patit molt no té cap sentit. Conec gent que ha patit molt i que són encantadors, respectuosos i afables.

Per una altra banda sí, que estem vivint un augment. Tenim expectatives irreals de la vida, a les xarxes socials veiem vides perfectes i ens frustrem, estem patint una guerra, problemes econòmics, etc. La por i la frustració afavoreixen conductes tòxiques. Tenim molta feina per fer. 

- Com es detecta a una persona tòxica? Perquè sovint quan en tenim una davant ens és difícil detectar-la?

Perquè és tòxic, no idiota. Si és molt evident ens podem defensar i ell no podrà fer la seva. Acostumen a disfressar-se de víctimes o de bones persones i així ens relaxem, confiem en ells i els hi obrim el nostre cor. Per detectar a una persona tòxica és molt senzill, només has d'analitzar la petjada emocional que deixa en tu. Si fa mal no et convé. Si estàs tot el dia pendent d'ell o ella, si calles perquè no s'enfadi, si vius amb por les seves reaccions, ja pots començar a córrer i a allunyar-te. 

- Què passa quan la detectem? Com ens podem desprendre d'ella?

La millor estratègia és marxar. Si tens un escurçó voltant a prop teu, tard o d'hora et picarà. O marxes o poses un límit físic per protegir-te. Amb les persones passa el mateix. Marxa si pots. Si no pots, torna-ho a valorar. Si realment no pots doncs a posar límits. Per això he fet el llibre, per a ajudar-te a posar límits. 

- Una de les afirmacions que fas en el teu llibre és "el buenismo s'ha acabat", a què et refereixes quan parles de "buenisme"?

Ens han educat en la submissió, en l'excés d'afabilitat, en creure que el nostre dolor és menys important que el dolor aliè i no, això no és sa ni bo. No ets mala persona per voler gestionar el teu temps, per decidir a qui vols veure o per atendre les teves prioritats o necessitats. Una cosa és ser amable o afable i una altra molt diferent és ser ximple i permetre que qualsevol abusi de la teva bona fe. 

- Com s'estableixen els límits per acabar amb el "buenisme"?

En primer lloc, hem de tenir clares les nostres prioritats. Ens hem de prioritzar, la resta ja ve sol. Tot i això, al llibre parlo d'un mètode que he ideat. El mètode Pal, com el bonic i assolellat poble de Pal. P de prioritzar-se, A d'avisar i L de limitar. Si tenim clares les nostres prioritats podem prendre millors decisions, si no tenim prioritats viurem segons les prioritats d'altri. Les prioritats són la clau. Deixa de tenir com a prioritat ser una bona persona i comença a marcar aquests límits.

- A qui receptaries el teu llibre "Tus líneas rojas"?

A tothom. Als més joves per a no permetre relacions tòxiques, a persones adultes que viuen amb culpa i vergonya el maltractament per part dels seus pares, a la gent que ha de compartir feina amb perfils tòxics. És un llibre que s'ha de tenir a mà per poder tenir una vida social saludable i no perdre el benestar emocional ni la salut.

stats