De la inexperiència a 'Entre muntanyes', la trajectòria del documental

Andorra la VellaLa idea de fer un documental sobre les colònies d'AINA i la figura de mossèn Ramon era al cap de David Haro des de feia dies, però calia trobar el com i el qui per poder-lo fer realitat. Malgrat la inexperiència en cinema del director del documental, les ganes de deixar un llegat al país i homenatjar mossèn Ramon han aconseguit sobrepassar les mancances i fer realitat 'Entre muntanyes'.

Des del moment en què va decidir tirar endavant el projecte es va envoltar de gent que ha cregut amb la idea, experts en la matèria i també de gent amateur, però amb moltes ganes d'aportar hores de feina en molts casos altruistes. Però alguns d'ells després del projecte volen continuar vinculats amb el món del documental i el cinema. “Un projecte que ha estat una epopeia, hem suat sang, suor i llàgrimes, però ha estat una experiència molt maca”, explica la productora, Camille Ibarra. “Jo no sé de cinema, no me n'amago, tenia les ganes que això passés i el paper de la 'Cami' ha estat clau perquè ens ha ajudat a què tota la part logística de cinema fos una realitat”, lloa el director, David Haro.

Però abans de l'arribada d'Ibarra, el director va buscar i trobar Jaume Planella, que es va convertir amb el productor executiu del documental així com també d'una altra pota fonamental que ha estat Pau Riera, que ha portat tota la comunicació amb la premsa.

Amb l'equip format calia posar fil a l'agulla amb el rodatge amb la idea de transmetre a l'espectador els valors i la representació de guia espiritual, sense connotacions religioses, que té i representa mossèn Ramon per als nens assistents a les colònies. “AINA no és única però el projecte ha crescut sempre des del poble i per al poble i el projecte va créixer en els seus inicis sense polítics pel mig, ni diners dels bancs ni amb cap interès amagat d'arrere”, recorda Haro, fet que converteix l'experiència en quelcom molt especial. “La millor representació de la importància és que gairebé tot Andorra coneix algú directe o indirectament que ha passat per AINA”, assenyala Riera.

És per això que al llarg del documental es recullen prop de 40 entrevistes a diferents personalitats vinculades amb les colònies que intenten aportar el seu prisma i vivència que ajuden a veure totes aquestes cares de les colònies. De fet, un dels elements que crida l'atenció a les persones de fora i que des de la direcció s'ha volgut posar molt d'èmfasi és el fet de transmetre que les colònies, malgrat hi hagi un mossèn al capdavant, no tenen un caràcter religiós. Per això Haro insisteix diversos cops que “mossèn Ramon no vol adoctrinar, sinó ensenyar en valors i fer créixer la introspecció i l'espiritualitat”.

La mateixa productora, que és de fora de les fonteres andorranes, reconeix que quan li van explicar el projecte per primer cop li van sorgir prejudicis religiosos que es van trencar quan va descobrir el projecte en primera persona. “El treball en comunicat i en equip i l'amor i el respecte a la natura és el que es transmet”, sintetitza. Un paper que Haro defensa que passa perquè el mateix mossèn Ramon no està d'acord amb el que és la institució de l'Església. “El respecte i la llibertat provoquen que tothom es pugui sentir molt còmode i no hi ha prejudicis morals”, assegura el director que recorda com un dia de petit va robar unes llaminadures i mossèn Ramon va renyar els monitors que van renyar els nens que ho havien fet perquè “no hi ha res mal fet”.

L'epopeia de gravar a la muntanya

Fruit de la inexperiència, la dificultat de gravar a la muntanya amb material de cinema, pesant i molt gran, ha provocat anècdotes que l'equip no oblidarà. “He enredat a molta gent i a mi m'han enredat perquè de cop m'he trobat controlant una càmera que val més que tota la pel·lícula”, confessa Haro. Entre aquestes anècdotes el director recorda l'obsessió de voler gravar la sortida del sol i la coordinació de tot l'equip, quan després no surt en el muntatge final del documental. “Ja he demanat perdó davant de tothom perquè no calia haver gravat tantes hores”, explica Haro, mentre els tres membres de l'equip riuen. “Recordo amb molt d'amor l'estima i la implicació de tothom perquè malgrat totes les absurditats tots s'aixecaven i estaven al peu del canó per gravar”.

I després de mossèn Ramon?

Un dels punts amb els quals entra el documental és amb el futur de les colònies d'AINA. “Mossèn Ramon es desviu per un ideal i s'està morint per ell, no hi ha un relleu clar i l'ideal s'està morint amb ell”, reconeix capcot Haro, que apunta que al documental es recull que no està clar què passarà amb la història ara nascuda fa més de 40 anys. Tot i això, Riera apunta que dins de l'imaginari col·lectiu, després de fer totes les entrevistes, hi ha la idea i la voluntat que quan mossèn Ramon ja no hi sigui caldrà treballar i tirar endavant el projecte amb els mateixos valors que s'han transmès fins a dia d'avui.

Entrades exhaurides

Després de tota aquesta feina, emoció i esforç el documental ja ha arribat als cinemes i es va estrenar el dijous passat de la millor manera possible: penjant el cartell de complet en el primer passi obert al públic. Malgrat que el primer dia tot l'equip va patir com mai per saber com rebria el públic el documental, ara valoren molt positivament l'àmplia implicació de tothom i la penjada de complet en diverses sessions. De fet, el fenomen ha arribat a tal punt que cinemes illa Carlemany ha decidit prorrogar 'Entre muntanyes' fins al proper 9 de maig i fer doble sessió cada dia.