MWC DESENA EDICIÓ A BARCELONA

Veure néixer el segon operador del món

El Mobile World Congress (MWC) és el congrés de les operadores, i tot apunta que aquest any el club haurà d’acollir un soci nou, no precisament petit: WhatsApp, el servei de xat mòbil propietat de Facebook, podria anunciar a Barcelona l’entrada en servei de la funció de trucades de veu que Jan Koum, el seu conseller delegat, va prometre aquí mateix ara fa un any. Amb 700 milions d’usuaris, WhatsApp se situaria d’entrada com a segona teleco mundial, per darrere només de China Mobile. La situació serà insòlita, perquè les operadores mòbils virtuals, que fan servir la infraestructura de les que tenen xarxa pròpia, acostumen a tenir una dimensió molt més petita.

Aquesta és la mena d’assumptes que es tractaran entre demà i dijous a les sales de conferències, als despatxos i als passadissos de la Fira a Gran Via. Les companyies arriben al MWC quan l’obligació de neutralitat de les xarxes de banda ampla als EUA encara està fresca, i això planteja debats com el de l’ús del xifratge de les comunicacions, un tema incòmode per a un sector tradicionalment respectuós amb els interessos dels estats, però també molt escaldat aquests dies en haver-se sabut que els espies nord-americans i britànics podrien haver robat les claus de xifratge de centenars de milions de targetes SIM. Segur que els estands dels fabricants de targetes, com la francesa Gemalto i l’alemanya G+D, seran molt visitats per directius d’operadores exigint explicacions amb els documents filtrats per Edward Snowden a la mà. L’exigència de neutralitat també es pot girar en contra de les empreses d’internet quan les telecos exigeixin a les autoritats el mateix grau de regulació que les afecta a elles, per exemple en matèria de protecció de dades.

Les xarxes del futur també seran objecte de debat entre empreses i governs. Durant el MWC s’haurien de formalitzar les especificacions i el calendari de la cinquena generació (5G), que unificarà les xarxes fixes i les mòbils en un mateix servei. De moment, les apostes tecnològiques són altes: mentre les operadores d’aquí despleguen variants avançades del 4G que dupliquen i tripliquen la velocitat en espera de disposar d’una vegada de les freqüències que encara ocupa la TDT, les empreses coreanes SK Telecom i Samsung exhibiran una nova tecnologia que combina desenes d’antenes per assolir uns fins ara inimaginables 7,5 gigabits per segon. Els governs hauran de mirar què ocupa ara les bandes de freqüència que es voldran fer servir.

Òbviament, al MWC també es presentaran telèfons i altres tipus de ferramenta. Les portades les ocuparan els nous models de gamma alta de les grans marques, com el Galaxy S6 de Samsung i l’M9 de HTC, però el segment que més importa en la indústria és el de gamma baixa: els smartphones de 100, 50 o fins a 25 euros que han de permetre que accedexin a internet els milers de milions d’habitants del planeta que encara estan desconnectats. En aquesta línia s’emmarquen les iniciatives de Facebook i Google per donar cobertura de xarxa al Tercer Món amb tota mena d’artilugis, des dels drones solars de la primera fins als globus aerostàtics de la segona. Però també amb el programa Internet.org de Mark Zuckerberg, que promou serveis d’internet mòbil molt econòmics o gratuïts per afavorir el desenvolupament.

Els smartphones barats també han posat en evidència que a la majoria dels consumidors no els cal un model amb les especificacions més avançades. Per això les marques consolidades s’afanyen a treure models de gamma mitjana molt competents, intentant resistir l’impuls de nouvinguts xinesos com Xiaomi, Oppo o OnePlus. En aquest ram, dominat per l’Android de Google, també destaquen els intents de les empreses de desmarcar-se del gegant d’internet, experimentant amb nous sistemes operatius -Ubuntu, Tizen- o bé amb variants d’Android desvinculades de Google.

En aquest aspecte, el MWC servirà per mesurar l’acceptació de sistemes com FirefoxOS, que suposen una esquerda en l’ aplificació en favor de la web oberta, més universal i que no passa per caixa ni de Google ni d’Apple.

A més de connectar persones, però, el màxim interès del sector se centra a connectar objectes, siguin d’ús industrial o personal, i coneixerem exemples de dispositius connectats en tots els àmbits. Els més populars, els rellotges intel·ligents, han estat fins ara una decepció amb poques excepcions, i els fabricants han de millorar en funcionalitat i autonomia. També veurem arribar les connexions a altres àmbits, des dels cotxes fins als termòmetres per a nadons; però intervindran directius de sectors en principi no vinculats a les telecomunicacions, des de Renault-Nissan, Volvo i Ford en l’automoció fins a Bayer en la sanitat.