Publicitat
Publicitat

AIXÍ HA VIST EL PARTIT

El Barça envesteix per ser líder

"Fidel a la seva manera de ser i d’entendre el futbol, el Barça de Luis Enrique va envestir sense miraments el Rayo Vallecano per assolir, setze jornades més tard, el lideratge de Primera..."

Fidel a la seva manera de ser i d’entendre el futbol, el Barça de Luis Enrique va envestir sense miraments el Rayo Vallecano per assolir, setze jornades més tard, el lideratge de Primera. Sense control, directe i contundent, al ritme que marquen els desmarcatges de Luis Suárez i les aparicions fulgurants de Leo Messi, els blaugranes van certificar un triomf que els torna a situar al capdamunt de la classificació, amb un punt d’avantatge sobre un Reial Madrid que visitarà el Camp Nou d’aquí dues setmanes.

El Barça va avassallar un rival que el va invitar amb el seu atreviment a mostrar la seva versió més vertical i demolidora. La que més li agrada a Luis Enrique. L’equip no va necessitar madurar el joc, no va temperar al ritme de Xavi i Iniesta, que ahir es van retrobar sobre la gespa. El Barça no pensava, executava. La pilota saltava ràpidament a l’enorme espai buit que deixava l’avançada defensa madrilenya darrere seu. I allà va aparèixer una vegada i una altra, rememorant els seus dies a la Premier, Luis Suárez, estilet de l’atac durant la primera meitat.

L’uruguaià i Pedro -substitut d’un Neymar amb permís per ser al Brasil- van monopolitzar les intervencions. Suárez va obrir el marcador al minut 6, amb un remat sec d’empenya, i va participar en totes les aproximacions. Va reclamar un penal, va assistir, va picar la pilota perquè Messi s’inventés una vaselina impossible que es va estavellar a la part lateral de la xarxa, i va certificar el seu gran estat de forma.

A la segona meitat, davant de 87.000 espectadors -la millor entrada de la temporada-, el Barça va afinar al punteria, però sobretot va saber connectar amb un Messi fins llavors absent. La irrupció de l’argentí, autor de tres gols en dotze minuts, va aconseguir que el Camp Nou tornés a fer l’onada. L’estadi, ple de menors que van anar al Camp Nou aprofitant l’atípic horari matinal, va respirar tranquil amb el segon gol, un rebuig que va caçar Gerard Piqué després d’un servei de córner en què Jordi Alba va rematar de cap des del punt de penal, una curiosa jugada d’estratègia que va donar els seus fruits.

Gil Manzano va assenyalar penal de Tito sobre Suárez, i aquí es va acabar la resistència del valent -suïcida per a molts- Rayo de Paco Jémez, que a més es va quedar amb 10 homes. Primer de penal (que va repetir després de fallar), després com a caçagols atent al rebuig de Cristian Álvarez i, finalment, després d’una jugada en què va deixar enrere tres rivals, Messi va marcar un hat trick que l’empata amb Cristiano en la lluita pel Pitxitxi, amb 30 gols cadascun. Suárez va rubricar el triomf després que Bueno marqués el gol visitant, en una jugada que va suposar l’expulsió d’Alves, que es perdrà, igual que Alba, el duel d’Eibar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT