Publicitat
Publicitat

FISCALITAT

Espanya, líder europeu en dèficit, renuncia a 3.000 M€ de l’IRPF

L’Estat torna a estar a la cua en recaptació i fins i tot Grècia el continua superant

El segon país amb més dèficit de tota l’eurozona ha renunciat a ingressar 3.000 milions d’euros anuals. Aquest és un dels resums possibles de la nova baixada de l’IRPF que ha anunciat aquesta setmana Mariano Rajoy. És la segona retallada d’aquest impost en només mig any, precisament quan falten pocs mesos perquè se celebrin unes eleccions generals que el mateix Rajoy vol evitar perdre.

Els diners que els ciutadans s’estalviaran seran més que benvinguts per a les seves butxaques en una època de salaris baixos com l’actual. El dubte és: ¿Espanya es pot permetre abaixar impostos? Quan es planteja aquesta pregunta als experts, la seva conclusió és que el que segur que no es poden abaixar són els ingressos. Per tant, el que es deixi d’obtenir per una banda s’ha de recuperar per una altra. I per què? Per dos motius: el primer, que Espanya té el forat pressupostari més gran de l’eurozona després de Xipre (sí: Grècia té menys dèficit). I segon, les últimes dades publicades per l’Eurostat, l’oficina d’estadística europea, tornen a situar Espanya entre els països que menys impostos recapten (també per sota de Grècia). Com comenta sovint Valentí Pich, president del Consell General d’Economistes, hi ha “un problema de recaptació brutal”.

L’impost sobre la renda és el més important de tots els que existeixen, ja que és el que aporta més ingressos a les arques públiques. Quan dijous Mariano Rajoy va anunciar la decisió d’abaixar-lo des d’aquest mateix mes, ho va justificar dient que la recaptació està anant millor del previst. No obstant, les dades mostren que els ingressos per IRPF es van estancar en el primer tram de l’any, precisament per la primera baixada d’aquest impost, aplicada a l’inici d’any. En concret, entre el gener i l’abril la recaptació per aquest impost va augmentar un ínfim 0,2% respecte a l’any passat. I això malgrat que la riquesa de les llars ha augmentat un 3%, principalment per la reducció gradual del nombre d’aturats.

Tenint en compte aquesta tendència, i que durant tot el segon semestre estarà en vigor la nova reducció anunciada per Rajoy, Espanya corre el perill que la recaptació de l’IRPF baixi al tancament de l’any. Això implicaria més problemes per reduir el dèficit (que l’any passat va ser del 5,8%) i, en últim terme, més deute públic per poder finançar aquest dèficit. La setmana passada el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, ja va avisar de les dificultats que pot tenir l’Estat per reduir el dèficit aquest any.

Problema històric

El problema de la Hisenda espanyola, segons coincideixen els especialistes, és que els tipus impositius són alts però que, en canvi, la seva recaptació és més que modesta.

Les dades més recents que acaba de publicar l’Eurostat permeten comparar la pressió fiscal (ingressos sobre el PIB) de cada país i, un cop més, Espanya és a la cua. En concret, és el sisè país de la zona euro amb una pressió fiscal més baixa. Les dades, referents al 2013, situen Espanya en la mateixa posició que tenia un any enrere. Per sota seu només hi ha Portugal, Irlanda, Eslovàquia, Letònia i Lituània.

El tòpic diu que a Grècia no paga impostos ningú, però les dades diuen que allà la gent en paga més que a Espanya. La recaptació del país hel·lè ha sigut sistemàticament més alta des del 2008 (vegeu el gràfic). El fet que allà hi pugui haver més economia submergida no necessàriament ha d’influir en aquesta estadística, ja que el PIB ja es calcula incloent una estimació de l’economia en negre.

Lluny d’Europa

Entre el 2012 i el 2013 la pressió fiscal espanyola va augmentar mig punt percentual (va saltar del 32,7% al 33,2%), però continua lluny del seu màxim històric, el 37% que es va assolir l’any 2007, en plena bombolla immobiliària. Però ni tan sols aquell any Espanya va aconseguir situar-se en la mitjana europea.

En aquests moments, si l’Estat elevés la pressió fiscal fins a la mitjana de l’eurozona (41,3%), els ingressos augmentarien en més de 80.000 milions i s’eliminaria el dèficit d’un dia per l’altre. De tota manera, la reforma fiscal que va aprovar fa uns mesos el govern central no ataca la lluita contra el frau, una mesura que els experts consideren indispensable si algun dia es vol acostar la pressió fiscal als estàndards europeus.