Publicitat
Publicitat

La transparència real (i la reial)

És com fer-se el jove. Per molt que vagis a la discoteca amb samarreta blanca, jaqueta de cuir i ulleres de sol, quan diguis "Hola, tronco " sabran al cap de dècimes de segon que voreges la cinquantena. Amb la transparència passa el mateix: és difícilment simulable. O dissimulable. Si vols semblar transparent, has d'assumir el preu de ser de veritat transparent. Gestos com el de mostrar el making-of del discurs del rei, o ara anunciar una entrevista que tothom sap pactadíssima al mil·límetre, no només fracassen a l'hora de suggerir transparència: són directament mesures contraproduents que aconsegueixen l'efecte contrari.

Si el monarca vol transparència, el primer que ha de fer és mostrar els comptes de la casa reial. Sencers. I ja després, si n'hi queden ganes, parlem d'entrevistes.