Publicitat
Publicitat

Esperar després de les eleccions espanyoles? L'editorial d'Antoni Bassas

La nostra  portada de l’ARA d’avui, és, de fet, el nostre editorial. Entenem que la manifestació que va acompanyar el president Mas a declarar va ser una resposta cívica directament proporcional al civisme del 9-N, mentre que la gesticulació de Rajoy –“això és impropi d’un govern democràtic”– i els avisos de la Fiscalia que actuarà contra el que considera “atacs”, en al·lusió a les concentracions, són directament proporcionals al fracàs de l’Estat de resoldre per via política un conflicte polític.

Quan ara algú diu “sembla mentida, un govern manifestant-se a les portes d’un tribunal”, fa trampa amb els termes del debat. Les manifestacions, rai, el que és rellevant és la imputació, que hauria d’estar arxivada. Avui he escrit, i ho repeteixo aquí: “La història dirà, però, que un govern atrapat en el seu propi anticatalanisme es va amagar sota les togues dels jutges per defugir el diàleg polític, encara que fos al preu d’haver de perseguir un president que va donar la veu a 2,3 milions de ciutadans”.

Però sent això el més important, no perdem de vista altres veritats més prosaiques. Rajoy necessita mostrar duresa perquè vénen les eleccions. I Mas necessita un parell de vots perquè ve la investidura. Per això, ahir, Mas es va regalar un bany de masses transversal.

Però ara, passades les emocions, torna el temps de la política. I em pregunto: què n’està fent Junts pel Sí i la CUP dels resultats del 27-S?  Llegeixo a l’ARA que ahir Lluís Llach va donar per fet que la formació del nou Govern no es produirà fins a les eleccions espanyoles del 20 de desembre, i que va dir: “Que la gent tingui paciència i a veure què passa a Espanya i com actua sobre la nostra intimitat col·lectiva”.

Ja sé que l’entesa entre la corbata i la samarreta no és fàcil. Sé que Llach està fent de pont. Sé que l’objectiu, l’estat propi, és dificilíssim, però vull repetir aquí el que vaig dir dimecres de la setmana passada: “Si la idea era celebrar les catalanes abans de les espanyoles per mantenir la iniciativa política, cada dia que passa és una petita pèrdua d’iniciativa, perquè els decibels de la imminent campanya electoral espanyola aniran tapant cada vegada més el curs dels esdeveniments a Catalunya.

Això demana una certa unitat d’acció. Sobretot perquè cap projecte no avança sense que se’n visualitzin els objectius. Abans del 27-S afirmàvem que de la magnitud de la victòria del ‘sí’ se’n despendrien més o menys conseqüències. Ara es tracta de començar a entendre, amb el 48% dels vots, la majoria absoluta a base de 62+10, quin és l’horitzó. I deia, com avançant-me a Llach: “No som impacients, però com més dies passin, més petites poden semblar les conseqüències dels electors que somiaven en gran”.

El procés va hivernar per la falta d’entesa entre CiU i ERC ara fa un any. Ara tornarà a hivernar per la falta d’entesa entre Junts pel Sí i CUP? I perquè vénen les espanyoles i Junts pel Sí encara no sap com es presenta? No és un problema de paciència. La gent ha de mostrat que té paciència i fins i tot un sentit de la unitat política sovint més gran que els partits. Es tracta d’eficàcia, de gestionar una majoria absoluta. De fer política.