Publicitat
Publicitat

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'A qui li importa el Prat?'

Avui, en Sebastià Alzamora (que viatja sovint entre Mallorca i Barcelona) escriu a la seva columna que “Vueling és l’única companyia que conec que és capaç de portar més de mitja hora de retard en un vol programat a les vuit del matí, una hora en què difícilment es poden haver acumulat retards”.

O sigui que el mal servei que Vueling ha donat aquests dies no és nou. Però s’ha agreujat. Vegem-ho: Quatre dies de retards generalitzats. Alguns d’aquests retards… de dotze hores! Quatre dies d’anul·lacions. Des de dijous, més de 76.000 persones se n’han vist afectades, d’una manera o altra, i d’questes, 8.000 que havien de sortir o arribar a Barcelona s’han quedat sense volar. 8.000 sense volar. Vols que desapareixien de les pantalles sense més explicació. El clàssic còctel: mal servei i nul·la informació a l’usuari afectat. En una paraula, un caos. I a què és degut: doncs que, segons gent de dins, han venut més bitllets dels que poden gestionar. Mala planificació. S’han programat molts més vols dels que pot assumir la plantilla actual de treballadors. I que ja es veia venir. Ja feia mesos que hi havia un degoteig de retards i queixes. Això, en una companyia que l’any passat va guanyar 93 milions i mig d’euros.

Vueling, la que va denunciar Spanair per ajudes de l’estat, ha perjudicat milers de persones i la imatge de Barcelona, perquè gairebé el 40% dels vols de Vueling es fan a Barcelona. Com diu l’Alzamora: “Si Vueling té la diabòlica habilitat de fer la vida impossible als seus clients en temporada baixa, quan als aeroports amb prou feines hi circulen quatre gats, ves què no han de ser capaços de fer en plena temporada turística”.

Ja fa temps que viatjar en avió va deixar de ser una experiència agradable (ja no dic glamurosa, que això queda per a les pel·lícules d’Audrey Hepburn) i avui només hi viatgen amb una mica de comfort aquells que poden pagar-se un bitllet de ‘business’. El ‘low-cost’ ens ha permès conèixer tripulacions que tracten els passatgers com si fossin sargents de l’exèrcit, espai entre seients on no hi caben les cames, extracostos fins i tot per imprimir-te un bitllet i tota mena de petits o subtils privacions i incomoditats.

La T1 de l’aeroport del Prat va costar 5 anys d'obres i 1.258 milions d'euros d'inversió. Ens vàrem gastar aquests diners en un aeroport que rep milions de persones l’any per deixar-lo en mans dels vols ‘low-cost’ i d’empreses que no saben gestionar un increment de la seva pròpia oferta? I Aena, què hi diu? Què hi diu l’Estat, responsable de la gestió centralitzada dels aeroports espanyols, com no passa gairebé enlloc del món al qual pertanyem? S’ho imaginen a Barajas? Després de “les hemos destrozado el sistema sanitario” és gaire obsessiu imaginar que els problemes de l’aeroport del Prat importen molt poc al govern espanyol?