Publicitat
Publicitat

La Mercè i la llibertat

Queda clar que vivim temps convulsos. Temps en què cal que tornem a fixar quins són els elements fonamentals que conformen la societat que volem. Els nostres pares, vaja, alguns dels nostres pares, van lluitar de valent per fer-ho possible. Molts d'altres s'ho van mirar des dels marges de la plaça. No els en podem blasmar. Com deia la Montserrat Roig, no tothom està cridat a lluitar al front, i menys quan la crida és per als voluntaris. D'aquí que, per a mi, ara més que mai, calgui estar atents a no deixar-nos entabanar pels venedors de fum democràtic, els que atorguen butlles de puresa democràtica ambicionant carregar-se la democràcia representativa. Em refereixo als que ens expliquen que la democràcia representativa és feble, que no representa els interessos del poble. Els que ho diuen parlen del poble com si en fossin els amos, com si fossin els marmessors de la voluntat majoritària. Curiosament mai no participen en la construcció de la voluntat popular a partir de les eines que ens hem donat democràticament, o ho fan molt escadusserament. Els coneixem: són els representants de la bronca, els que més criden quan tenen el micro a la mà, els que fa més anys que s'arrosseguen als marges de les institucions, més o menys instrumentalitzats per aquests o per aquells. Avui dia vivim temps semblants als dels anys trenta, quan la democràcia liberal era atacada pels totalitarismes de tots els costats.

Cert, vivim temps en els quals la democràcia liberal ha comès errors garrafals que han alimentat la bèstia del populisme de dretes i del populisme d'esquerres. En nom de la democràcia representativa hem vist com el cinisme s'apoderava de les institucions, i hem vist com la corrupció i la mofa a les ideologies convertien en moneda de canvi les lluites sinceres de moltes persones anònimes.

Ara, que això sigui un fet, que hi hagi pocavergonyes que en nom de la democràcia s'aprofitin de les circumstàncies per créixer, no vol dir que ens ho hàgim de carregar tot. Això és el que sembla que vulguin els que rebenten audiències públiques i actes institucionals que van ser pensats per escoltar i per respondre. Això és el que sembla que vulguin els que de manera gratuïta insulten, menystenen i fins i tot posen en situació de veritable perill persones nobles, que es dediquen al servei als altres per vocació i per convicció.

Ho vam veure de manera sagnant a Barcelona fa un parell de setmanes en una audiència pública convocada pel districte de Ciutat Vella, en què un nombre petit de persones van boicotejar una celebració de la democràcia i van insultar de manera indigna la regidora del districte. Ho van fer amb megàfons, ho van fer impedint que ciutadans i ciutadanes exercissin el seu dret a preguntar i a opinar tranquil·lament; ho van fer acusant d'assassina, d'assassina!, la regidora... Hi ha línies que no es poden traspassar.

Quan en nom de no se sap què s'acusa els representants legítims del poble d'actes que són una barbaritat, i això es fa per treure'n profit polític, som davant de la mort de la democràcia. Som, per tant, a les portes del totalitarisme. Nosaltres i ells som a banda i banda de la trinxera. Qui pretengui fer política a partir de les despulles discursives d'aquests manipuladors també s'apunta al totalitarisme.

La Mercè, la regidora, va aguantar amb estoïcisme el xàfec, conscient que no es representava a ella mateixa, sinó que representava la dignitat dels ciutadans i ciutadanes de Ciutat Vella. Ho va fer emparada pel càrrec que ha guanyat a les urnes, i emparada per les seves conviccions profundes, les que van fer que un dia decidís servir el país presentant-se en unes llistes electorals.

Cal que valorem com cal aquest pas de la Mercè. L'agafo a ella com a representant d'una voluntat de servei, encarnada en una persona jove, honesta, preparada i lliure. Però podria agafar qualsevol edil, de qualsevol partit.

Hem de posar fre als totalitaris, allà on siguin. Cal millorar el sistema de representació democràtica permanentment, esclar, però no al preu de renunciar-hi, que és la veritable agenda oculta dels que s'emparen en els insults i en aquesta original trampa dels escraches . La gent de bona fe que s'hi apunta és víctima de l'engany dels que els volen només de farciment.

El país lliure que somiem ha de ser un país veritablement forjat en el respecte a la llibertat individual, un país on sigui possible desenvolupar la tasca de servei a la comunitat sense esdevenir un sospitós de res, ans al contrari. Els sospitosos són els que utilitzen la llibertat meva, la teva, la de la Mercè, per imposar les seves idees a base de crits, d'acusacions falses i d'insults. Sempre m'hi trobaran al davant.