Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

L'única certesa és que el procés és irreversible

IRREVERSIBLE. Per mi és l'adjectiu més precís i objectiu sobre el procés independentista. No vol dir que acabi bé. De fet, hi ha diverses versions sobre què voldria dir acabar bé, però és evident que qui l'ha iniciat no es farà enrere sense arribar a la consulta, o esgotar-ne totes les opcions. Si la consulta avança, el procés també, perquè hi haurà resultats, i si no avança, el procés també, perquè posa en evidència qui la impedeix. Que sigui irreversible hauria d'obligar tothom a treballar amb aquesta hipòtesi, a assumir-ho. Noto encara esforços gairebé infantils de fer veure que no existeix, de tapar els ulls, d'amagar el cap sota l'ala. Ho entenc, perquè cada cop obliga a posicionaments més clars, i les ambigüitats calculades que eren útils passen a ser un obstacle insalvable. Els més perjudicats no són els que estan a favor o en contra de la consulta, sinó els que intenten, per exemple, frenar-la sense que es noti, els que fan girs poc explicables, els que se'n van a dormir somiant que l'endemà allò s'haurà acabat. Com que això és irreversible, que no vol dir que acabi bé per a tothom ( fins i tot pot acabar malament per a molts), cadascú hauria de treballar amb tota la concentració perquè avanci cap allà on creu que és millor per al país. I dir-ho. I assumir-ne les conseqüències. Ser coherent, valent, argumentar-ho, buscar totes les gammes de colors i de matisos, però substituint càlculs que avui són estèrils i frases que només aporten confusió per decisions que tu mateix entenguis, condició bàsica perquè els altres t'entenguin.