Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

La dictadura segons García Albiol

TINC DUES NOTÍCIES, una de bona i una de dolenta. Començo per la bona. El PP, fundat per un ministre franquista, farcit de fills de franquistes que no han demanat mai perdó, amic de la Fundació Franco, comença a trobar que no estan bé les dictadures. Ahir va ser García Albol, xenòfob confés, qui amb l’arrogància que el caracteritza i que no s’entén d’on prové, sent el cap de llista que ha portat la formació a ser residual, a ser la penúltima, va fer una frase en què s’entén que no és bo viure en una dictadura. Va dir, literalment, que el suport de 400 alcaldes a Mas “és propi d’una dictadura”. I que Mas no és un demòcrata.

Ara ve la mala notícia. Albiol, que suposo que té aquesta autoestima injustificada per la seva altura física, perquè no se li observa cap altra altura, hauria de repetir P-3 de democràcia. Confon dictadura amb democràcia i viceversa. Troba gravíssim que un president electe posi unes urnes i 400 alcaldes electes el defensin quan un tribunal partidista el pretén jutjar. I en diu dictadura de l’exercici profund de la democràcia, per falta de costum. En canvi considera que Mas, posant les urnes, demostra que no és un demòcrata. És una confusió que, en nens petits, que diuen abans volent dir després, o demà volent dir ahir, s’arregla amb dos capítols de Barri Sèsam. Però Albiol ja té una edat, i dedicar-se a la política i no saber distingir entre dictadura i democràcia té cert perill.

El que em sap més greu és que la bona notícia inicial no era tan bona, al final. Condemnen la dictadura però només per error, perquè en el fons condemnen la democràcia. Per això ara envien el fiscal de l’Estat a perseguir les manifestacions.