Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Si els indecisos decideixen no anar a votar

AQUESTS DIES parlem molt d’indecisos, i també de fragmentació. No sé si anar parlant de rècord d’indecisos ajuda a fer-los decidir, o potser fa l’efecte contrari, els decidits decideixen fer-se indecisos, ja que ser-ho és mainstream, és el grup més nombrós. Hi ha consignes d’atacar els altres per guanyar vots, o fer-ne perdre als rivals, però ignoro si atacar tant és la millor manera de fer que els indecisos es tornin més decidits. Potser els genera més dubtes. M’imagino alguns dels indecisos com el client acostumat al menú, on tens tres opcions i entre la que et ve de gust i la que descartes de seguida has triat. I de sobte et posen una carta molt més sofisticada, amb noms originals, i t’encalles. No saps si és perquè tot et crida l’atenció o perquè res destaca prou. Això és el que passa en municipis on presentem l’ARA i ens diuen que tenen 12 llistes, per exemple. Qui sap si tenir tant per triar, i sobretot que anem dient que tot quedarà tan fragmentat, fa que alguna gent decideixi que el seu vot no serà tan decisiu.

Faig aquests preàmbuls per expressar un temor, que fins i tot alguns candidats m’han expressat aquests dies, i del qual ahir Mònica Terribas parlava amb Jordi Muñoz: el risc que aquests indecisos que anem atribuint a una i altra formació al final decideixin no anar a votar. Que en el fons siguin abstencionistes. Fa quatre anys un 45% de catalans amb dret a vot es van quedar a casa, no van votar. Caldria imaginar que ara que hi ha molta més varietat, ara que hi més mobilització, ara que ens hi juguem molt, ara que es parla més de política, hi hauria d’haver menys abstenció. Però potser el dia 24 ens confirmarà que el fet que creixi l’oferta no dispara la demanda.

PUBLICITAT
PUBLICITAT