Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Com sobreviure en el planeta dels mòbils

NO CAL CREURE-HI, en el món connectat, en som practicants. La nostra fe en les xarxes no mourà muntanyes, no és decisiva, la connectivitat global és irreversible perquè ha començat, perquè és negoci, i perquè ens hi hem abocat com a usuaris més entregats que crítics. Si comparo l’accés a la informació que tenia jo als 12 anys amb el que té el meu fill, que té a la punta del dit i d’un clic el que jo no havia somiat mai que pogués tenir accessible, la revolució només pot ser positiva. Hi ha un empoderament dels ciutadans, tots podem emetre i rebre missatges, i ens podem organitzar com vulguem. Van caient antics monopolis. I, com expliquem avui, l’internet de les coses suposarà un salt més en una cursa accelerada cap al que The Economist ha definit com “ The planet of the phones”, on el 2020 un 80% de la població tindrà un smartphone a la mà des d’on ho farà pràcticament tot. Com que això, ens agradi o no, és irreversible i ens ofereix un munt d’avantatges, trobo urgent que ens comencem a arremangar, que deixem de ser acrítics i que assumim que hi ha riscos molt importants. El pes de les grans multinacionals i la seva poca afició a pagar impostos. El poc control que ha demostrat poder fer la política sobre aquestes corporacions. Les desigualtats entre els que tinguin accés a internet i els que no. L’espionatge descarat i indiscriminat. L’abús de les nostres dades. I sobretot sobretot una trampa que m’atabala. La sensació que cada ciutadà és responsable, que som nosaltres que ens hem de protegir. Si els governs no són capaços de legislar sobre aquests gegants, el nostre presumpte empoderament es pot quedar en una dependència sense escapatòria.