Publicitat
Publicitat

El dilema nord-americà

METEORITS. Un 13% dels nord-americans preferirien que un “meteorit gegant caigués sobre la Terra” que haver de triar entre Hillary Clinton i Donald Trump. Aquesta enquesta la va fer un esquerranós centre d’estadística dels Estats Units, que va decidir incloure al seu últim sondeig en intenció de vot l’opció del meteorit gegant entre els possibles candidats a la pròxima presidència dels EUA. Entre els partidaris de l’opció catastròfica -com a mínim, astronòmicament parlant- hi ha una majoria de votants que es declaren “independents” i gairebé la mateixa quantitat de republicans i de demòcrates.

Una altra llarga enquesta, publicada fa molts mesos per una universitat nord-americana, preguntava als electors, entre altres coses, quina era la primera paraula que els venia al cap quan sentien el nom d’un dels aspirants a la Casa Blanca. Amb Hillary Clinton arrasaven mentidera i deshonesta. Per a Trump, arrogant i fanfarró.

COMBATS. “Aquesta serà una elecció sobre qui et desagrada menys”, reconeixia fa poc un politòleg nord-americà. La cursa de l’1%. Entre la candidata de l’establishment i el multimilionari que emmascara privilegis rere una cortina d’enemics forans. Entre la candidata de Wall Street i el candidat de Rupert Murdoch.

Falten poques setmanes per a les convencions demòcrata i republicana. Hillary Clinton s’ha alliberat del cos a cos amb Bernie Sanders però encara li queda el seu combat judicial. Dissabte va haver de declarar durant tres hores davant l’FBI per l’escàndol de l’ús del seu mail privat per a afers d’estat. Pocs dies abans, la premsa ja havia saltat a la jugular dels Clinton per la reunió que el seu marit i expresident va mantenir, durant mitja hora, en un jet privat d’un aeroport d’Arizona amb la secretària d’estat de Justícia. Encara que tots dos assegurin que van parlar dels néts, la trobada va ser, com a mínim, una “estupidesa política” -en deia el Washington Post -, sobretot en un país on la independència judicial és un bé sagrat. Sempre sembla que “els Clinton es creuen tan allunyats dels sòrdids problemes que afecten la resta de mortals que ells han de ser jutjats per un conjunt completament diferent de normes”, escrivia un columnista de Politico.

Mentrestant, Trump guanya adeptes. La victòria del Brexit al Regne Unit fa una mica més versemblant un triomf del magnat novaiorquès. Murdoch ja hi treballa. Si el seu tabloide britànic, The Sun, va ser clau per al vot anti Unió Europea, ara el seu imperi a l’altra banda de l’Atlàntic, amb la cadena Fox i el rotatiu The Post, comença a mimar la revolució americana de Trump.

I TRIES IMPOSSIBLES. Els nord-americans han de triar entre un meteorit polític gegant i l’erosió de la desconfiança permanent en el poder. Entre el candidat que verbalitza l’astracanada i la xenofòbia en una mena de circ polític sense límits i la candidata de qui tothom sospita que no diu mai el que realment pensa sinó el que la seva campanya necessita. Entre l’home que els republicans no haurien volgut presentar mai, i la dona que, des de fa tres dècades, és el blanc de les crítiques del partit de Lincoln. Feliç 4 de juliol.