Que fort, Antònia!
Llegeixo, amb els pèls de punta i la pell (ja no de gallina sinó) estucada, el que expliquen els del Centre Català de Negocis: l’Estat “ha eliminat l’ajornament del pagament de tot tipus de tributs a Hisenda”. Si és així, és evident, doncs, que els autònoms i les pimes estem tocats de mort, perquè és molt habitual que ajornem els tributs (de vegades triguen a pagar-nos). Els autònoms i les pimes anem sempre així, al dia, patint per si tindrem feina el mes que ve i per si tothom que ha rebut les nostres factures s’enrecordarà de pagar. Ara mateix estic pagant un ajornament de l’IVA. Sempre estic pagant un ajornament de l’IVA. És una catàstrofe. És molt fort, Antònia.
Només puc donar les gràcies al PP per la mesura, però també al PSOE, que faria bé de treure de les seves sigles la lletra O d’Obrer. I no cal dir-ho, als de Ciutadans, que a sobre es van omplir la boca amb les meravelloses ajudes als autònoms i petites i mitjanes empreses. Ajudes a rodolar pel pedregar, suposo. Som els que paguem més diners d’Europa per poder treballar. Rebem inspeccions en què un senyor decideix si les despeses per feina que hem fet són despeses per feina o capricis per fotre l’Estat, perquè -ho deia el futbolista Xavi amb tota la raó- la llei és ambigua. I, per tant -això ho dic jo-, poden fer el que els surt de la carn d’olla. Et poden dir que aquest color és rosa o és lila. I tu a pagar.
Potser tu vols la independència perquè respectin més la teva llengua. I tu, per raons històriques. I tu, qui sap si per tenir autopistes de franc com tenen a la resta de territori espanyol. I tu, per perdre de vista el Tribunal Constitucional. Jo, en aquests moments de la vida, vull la independència per una qüestió molt més penosa. Jo, a hores d’ara, demano la independència, només, només, per poder seguir fraccionant l’IVA.
