Publicitat
Publicitat

La solitud dels nombres primers

L'admirat Joan Font, director d'Els Comediants, va explicar ahir a TV3 que va "anar a la Generalitat" a demanar un ajut per celebrar els 40 anys de la companyia. Però com que a la Generalitat van curts d'armilla, li van preguntar si no li feia res celebrar els 42. Perquè ja se sap. Hi ha crisi i no és un bon moment per desembutxacar. Però tampoc es tracta de no celebrar l'aniversari d'un grup històric que ha revolucionat la manera de fer teatre al món. Per tant, van mirar d'endarrerir-ho.

La idea de considerar "rodons" els múltiples de 10 o de 5 prové del fet que tenim cinc dits a cada mà. Si en tinguéssim tres, probablement ara treballaríem en base a tres, i combinaríem tres símbols, en lloc de combinar-ne 10. Per això celebrem els deu anys de casats o els vint-i-cinc, però no els onze o els vint-i-tres. Per cert, Robespierre va provar d'instaurar el sistema decimal pels mesos i les hores, però va fracassar. De tota manera, avui en dia, quan ens citem, ens citem a les nou, a les nou i cinc o a les nou i deu. Només les meves cinquanta millors amigues i jo quedem sempre a les nou i dos.

Des del punt de vista de la nostra civilització, doncs, celebrar els 42 anys d'Els Comediants no té cap gràcia. El 42 és un número anodí: la descomposició de tres nombres primers, el 2, el 3 i el 7, però ja està. Per tant, hauria sigut més coherent dir-los que s'esperessin als 45 anys. Però això semblaria una excusa, perquè falta molt. Esclar que, posats a no celebrar els 40 anys ni els 45, tindria més gràcia celebrar els 41, perquè el 41 és un nombre primer. Però els 41 serien l'any que ve, i l'any que ve segur que encara hi ha crisi. Per tant, descartat el 44, que té tan poca gràcia com el 42, només queda el 43, que és un altre número primer. I ara us deixo, que em truca Àries per l'altra línia.

PUBLICITAT
PUBLICITAT