Publicitat
Publicitat

Els últims cinc segles

És un clàssic que, a l'hora de criticar les opinions del monolític Mario Vargas Llosa, primer es faci una prèvia parlant bé de la seva obra. No seré menys. Per mi, La fiesta del chivo és una obra mestra escrita per un superdotat. No vaig poder dormir el dia que vaig acabar-la. Sempre en tindré al cap algunes frases. Una altra cosa molt diferent és, per mi, El sueño del celta , on fa servir la mateixa fórmula però hi ha, entre les pàgines, una irritació contra el "nacionalisme no legítim" que fa que l'obra sigui menys panoràmica. L'homosexualitat i el nacionalisme del protagonista es tracten des d'un pla moral i superior que a mi em resulta irritant.

Aquest autor tan estimat per mi, doncs, ha parlat al diari Abc sobre la independència de Catalunya. "No pot succeir -ha dit- pel fet en si mateix i perquè Catalunya és una part absolutament fonamental d'Espanya, i això ha estat així durant els últims cinc segles, i ho seguirà sent". També ha dit que les ànsies d'independència "s'han anat construint en part a l'escola i en part amb la col·laboració irresponsable d'alguns mitjans de comunicació", però d'això n'hem parlat tantes vegades que no val la pena tornar-hi. Si adoctrinar fos tan fàcil, l' Abc , que es veu que no ho aconsegueix, hauria de plegar.

Que Catalunya no pugui independitzar-se "perquè és una part fonamental d'Espanya" m'encanta. Precisament perquè és una part fonamental d'Espanya s'ha d'independitzar. No pot seguir sent una part fonamental d'Espanya, cosa que vol dir que els diners que paga per formar part d'Espanya no li surten a compte, tot i que per a Espanya, ara, siguin imprescindibles. Que Catalunya hagi format part d'Espanya "en els últims cinc segles" no vol dir, justament, que ho hagi de "seguir sent". Justament per culpa dels últims cinc segles, Catalunya no pot continuar formant part del Regne d'Espanya si no vol ofegar-se.