Publicitat
Publicitat

De la vaca cega a la Rita i la Ramona

La meva amable editora, Ester Pujol, m'envia un paquet gruixut que no és l'últim totxo de Tom Wolfe. És un bric de llet de la marca Ato. M'encanta aquesta llet, però d'entrada m'espanto. Penso que, per la crisi, ara potser els editors ja et liquiden els drets d'autor en espècies. Després, quan me'l miro ben mirat, entenc per què me l'envia. Ha pensat que en puc treure proteïnes.

Al bric hi ha la foto de dues vaques. La Ramona i la Rita. Tenen nom. Nom de persona, per cert, perquè la Ramona i la Rita són com persones. Al revers, hi expliquen que la Rita i la Ramona "són felices". I està molt bé. Penseu que vaig néixer en un poble que té l'honor d'haver acollit el primer cas de vaques amb clenbuterol de Catalunya. En fi. Veiem com es concreta la felicitat de la Ramona i la Rita. En primer lloc diu que "disposen d'un sistema de climatització amb dutxes i ventilació a l'estiu". Caram. En segon lloc "els seus jaços són de sorra de platja per afavorir el seu descans". Vaja. En tercer lloc "disposen de raspalls automàtics per gratar-se quan vulguin". Llamp i fins i tot rellamp. I en quart lloc, diu que "es depilen dues vegades l'any i tenen servei de pedicura tres vegades l'any". Vatua el wok!

Home. Em fa una mica d'enveja que la Ramona i la Rita tinguin aire condicionat, perquè jo no en tinc, però jo no produeixo la seva llet excel·lent. També em sembla fantàstic que en lloc de la palla de tota la vida tinguin sorra de platja. Les seves cosines, les vedelles de Kobe, reben fins i tot massatges. També trobo excel·lent que disposin de raspalls (automàtics) per a la picor. És més, jo si fos la mestressa d'Ato els llogaria un camarlenc que els espantés les mosques. Però això de la depilació i la pedicura, sincerament, m'ha arribat a l'ànima. Jo em depilo un cop l'any i no m'he fet mai els peus, que se'n diu vulgarment. Avui ho he vist. Sóc més desgraciada que una vaca.