Publicitat
Publicitat

Revetlla electoral

Acostuma a ser més freqüent anar de l’aspecte general al particular, és a dir, fer servir el mètode deductiu, que parteix de veritats establertes com a principis generals que s’apliquen a casos particulars. Però en aquesta ocasió jo faré el procés invers, i ja els avanço que el meu mètode no pretén tenir cap tipus de rigor científic. Pel que sembla, els meus fills, tots ells adults que han crescut i han estat educats en un ambient relativament similar, es posicionen d’una manera diferent de cara al 27-S. Tot discutint-ho l’altre dia (cosa que fem sanament dia sí dia també) vaig intuir que molt probablement cadascun d’ells votarà una opció diferent en les pròximes eleccions. No pretenc elevar a categoria dogmàtica aquests resultats casolans, però sí destacar que no deixen de ser curiosos, i que en part són una demostració de la gran varietat d’opcions que avui estan en joc al nostre país. Lluny de les alarmes del ministre Fernández Díaz sobre les divisions a les famílies, vaig poder comprovar que el respecte a la diferència ja és també un hàbit entre les noves generacions.

Això, sumat a quinze dies d’autèntic terratrèmol polític, de ruptures, de noves formacions, noves idees i propostes, em fa pensar que estem en un dels moments més interessants de la nostra història. El 27-S podrem saber finalment quin percentatge de població de Catalunya està disposada a començar de debò aquest nou viatge de la independència.

D’entrada, que ningú no s’enganyi: la primera elecció que tots farem amb el nostre vot serà decantar-nos cap a una opció sobiranista o unionista. Totes les formacions, partits, llistes o com ho vulguin anomenar que es presentin per ser votades s’hauran d’identificar d’una manera clara i inequívoca amb un camí o un altre. Per no embolicar-nos excessivament, crec que ho podríem agrupar de forma entenedora entre els defensors del sí-sí, els del no i els del sí-no. Encara que naturalment això no és exacte i hi ha matisos, però és una classificació el significat de la qual és àmpliament conegut.

A partir d’aquí, però, les coses ja no seran ni tan senzilles ni tan nítides. Hi ha com a mínim tres partits a favor del sí-sí, quatre del sí-no i tres del no, i després cal sumar-hi les noves llistes i coalicions que sortiran. I així com la primera qüestió serà determinant, no tinc tan clar com hi influirà la segona, ja que penso que en aquest cas tindran un valor fonamental les persones i no només els partits.

Els partidaris del sí-sí de qualsevol opció podrien votar perfectament, per exemple, la llista del president (no sé exactament en quins termes quedarà ni si serà la llista amb el president o del president), argumentant que és decisiu ser al costat del president i prioritzar aquesta qüestió per sobre de tot. Així, en aquest cas considerarien fonamental que fos ell mateix qui liderés aquest primer període. Però també es pot donar el cas invers, i que un votant tradicional de CDC prefereixi assegurar la jugada votant ERC perquè no se n’acaba de refiar del tot. O, encara, que algú que no se senti gaire proper a la CUP des del punt de vista ideològic la prefereixi per la seva honradesa i lluita contra la corrupció, i decideixi votar la formació per a aquesta primera etapa. En qualsevol cas, cap d’aquestes no seran segurament les opcions vàlides per als indecisos respecte a la independència.

Els partidaris del no es troben en una tessitura similar, si bé és possible que votin amb una mirada posada, també, en les eleccions generals. Per tant, crec que els seus votants es decantaran per aquell partit que creguin que tindrà més influència des de Catalunya en el futur d’Espanya. En aquest cas estic pensant clarament en C’s.

Finalment, el sí-no, representat sens dubte per UDC, però també per alguns votants del PSC, una part d’ICV i de Podem, i és possible que per més d’una coalició que segur que sorgirà de cara a les pròximes eleccions, tindrà un vot difícil de classificar. Però alhora és probable que tots ells siguin els que acabin d’inclinar la balança si els resultats són molt ajustats.

Per acabar, queda un dels temes que també pot ser determinant, i és el nom concret de les persones que formaran part de les llistes. També aquí la diferència respecte d’altres eleccions serà cabdal. Però de vegades el pes i el prestigi de les persones individualment em recorda allò d’“es busca persona perfecta, íntegra, meravellosa, capaç d’atraure...” En definitiva, tot un jeroglífic. Mentrestant, i en la mesura que ens sigui possible, celebrem les revetlles de Sant Joan i Sant Pere i gaudim de les nostres tradicions.

PUBLICITAT
PUBLICITAT