Publicitat
Publicitat

Un cotxe amb símbols feixistes no s’exposarà

L’Ingràvid denuncia que l’Ajuntament de Figueres censura una obra de Núria Güell

Un Fiat Uno decorat amb grans adhesius de Franco, de la bandera espanyola preconstitucional, la del jou i les fletxes, i altres símbols neofeixistes havia de donar voltes aquest cap de setmana per la Rambla de Figueres. Era una de les peces més sorprenents del festival Ingràvid, que de divendres a diumenge programarà una vintena de propostes de cultura contemporània al centre de la ciutat. Núria Güell i Levi Orta són els autors de la peça, titulada Ideologies oscil·latòries, que pretenia denunciar que les “polítiques feixistes continuen vigents en la societat actual”, explicava la codirectora del festival, Esther Pujol.

Per a l’Ingràvid, és una obra que “pretén suscitar la reflexió, l’esperit crític i la memòria històrica” i està dins el marc d’un festival que valora l’art “per la seva ètica i no estètica”, afirmaven els directors. Per a l’Ajuntament de Figueres, en canvi, és una provocació “descontextualitzada” que “no s’entendria”, que “podria no agradar a molta gent i generar reaccions contràries, fins i tot problemes d’ordre públic”, “i més quan se sàpiga que s’ha subvencionat amb les arques municipals”, justificava ahir una portaveu. “No critiquem ni el criteri artístic ni la reflexió de fons, però sí el vehicle”. Per això quan la setmana passada l’equip de govern es va assabentar que el cotxe estava inclòs al programa, van forçar la direcció de l’Ingràvid a aparcar-lo. La decisió, que podria recordar el recent cas Macba, no té marxa enrere.

Des que el 2009 Figueres va acollir el festival, l’Ajuntament ha sigut un dels principals espònsors, amb l’aportació de 30.000 euros i la cessió d’espais municipals. “Sense Figueres ens quedem sense ciutat per treballar”, reconeixia la codirectora. Per això no hi havia volta de full. El festival té un pressupost de 98.000 euros, provinents majoritàriament d’institucions públiques.

Una artista dissident

Núria Güell (Vidreres, 1985) és una artista tan polèmica com reconeguda i premiada a nivell nacional i internacional. Els seus projectes artístics s’entrellacen amb la seva vida, sempre són una denúncia contra el sistema i impliquen desobediència: s’ha fet apàtrida, s’ha casat amb un immigrant cubà, s’ha escrit cartes amb presos aïllats, ha encès els Mossos d’Esquadra, ha constituït una empresa a Panamà per demostrar la connivència amb el frau fiscal, etcètera. Amb Ideologies oscil·latòries pretenien “reflexionar sobre el feixisme creixent que s’expressa de diferents formes”, com la llei mordassa, i lamentaven “decisions autoritàries sense espai per al diàleg, emmarcades en una concepció utilitària de l’art com a eina per fer política des de la institució”.