14/10/2017

Si maregem tant la perdiu, de perduts al riu

3 min

El títol no és cap despropòsit. Només volia provar una cosa: ¿no us ha passat que la primera part ha colat com si res i la segona sembla un acudit? Totes dues frases fetes venen del castellà, més ben dit, són traduccions literals del castellà. Amb la diferència que la primera la sentim i la veiem escrita (i l’escriuen) a tort i a dret, i sense complexos, i la segona no. I aquests dies de tants “Sí però no” i “Ja ho trobarem demà” ens fa tanta falta, això de la perdiu...

Ara bé, en català fa quatre dies mal comptats que maregem perdius figuradament, i només perquè en castellà també ho fan. ¿Creieu que un anglès sabria què vol dir to make the partridge dizzy, a part, esclar, de marejar-la de veritat? Per caçar les perdius, que són ràpides però aguanten poc temps volant, sembla que els seus depredadors les assetgen fins que estan tan cansades que ja són presa fàcil. D’aquí vindria aquest marear la perdiz. I sembla que tots tinguem clar què vol dir: retardar la resolució d’un problema fent perdre el temps amb altres coses, desviant l’atenció. Per tant, bé podem dir fugir d’estudi, per exemple, o una cosa tan senzilla com enredar. “No enredis i estigues pel que has d’estar”. Sí, hi poden anar bé. També n’hi ha que els agrada embolicar la troca. Però quan ens trobem que hem de traduir algú que ha utilitzat aquesta expressió, ui, sembla que hauríem de poder parlar amb ell perquè ens especifiqui exactament què vol dir. De vegades no emboliquen res, ho deixen igual d’embolicat però fan gruar o fan passar amb raons a qui sigui, o li fan ballar el cap fins i tot sortint amb ciris trencats. I qui dia passa, any empeny, sí. També podem recórrer a la puta i la Ramoneta, tot i que no sempre el context és prou col·loquial...

Si n’hi ha, d’opcions! Doncs no hi ha manera de treure’ns aquesta perdiu de sobre. Però això es pot acabar. Fa poc vaig descobrir, gràcies a un article de Jaume Medina, que en català existeix una frase que vol dir exactament el mateix i que pot tenir igual o més ganxo: emprenyar la gata. No em pregunteu per què (ho he estat buscant i no n’he tret l’entrellat, si algun lector ho sap, endavant), però sembla que aquí la cosa domèstica guanya la recreativa. De fet, marejar una perdiu té l’objectiu últim de caçar-la, emprenyar una gata sí que només serveix per procrastinar!

Sembla que és una expressió d’origen valencià: el Diccionari català-valencià-balear la situa al sud del domini i el Diccionari normatiu valencià la recull. És fantàstic quan descobreixes que la mateixa llengua té eines pròpies per dir-ho tot. Aquesta és la calenta. Ara ve la freda: pocs sabran què estàs dient si titules un article “Prou d’emprenyar la gata”. L’altre dia, a l’opinador que havia fet servir marejar la perdiu, li vaig proposar emprenyar la gata i li va agradar. Però amb un embolicar la troca al costat. Bé. És un pas. És a dir, si tenim una bona proposta es tracta de vehicular-la, de difondre-la. I això ho podem fer, els usuaris de la llengua. Això sí que és a les nostres mans, malgrat que, d’acord, el marc sociolingüístic ens és desfavorable. ¿I si el Merlí i els seus Peripatètics se la fessin seva [en comptes de popularitzar un enclenque gratuït que no treu cap a res]? No ho sé, potser sí que soc una mica il·lusa, però perdut per perdut, m’agafo on puc. Ja no ve d’aquí (o from lost to the river ).

stats