Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

Évole justicier

“Hem suat tinta per emetre aquest programa”, deia ahir Jordi Évole al Versió RAC1 de Toni Clapés. I és que el Salvados de diumenge relatava una història d’una gran injustícia que posa (una vegada més) en entredit els protocols i l’honorabilitat de l’exèrcit. No és la primera vegada que l’equip del Salvados evidencia la impunitat dels militars i l’encobriment del delicte per part dels ministres de Defensa. En l’episodi dedicat a la gestió de catàstrofes ja es va fer evident l’abús d’autoritat i els mètodes indignes que van exercir amb els familiars de les víctimes del Yak-42.

L’entrevista que començava fent-li Évole a la capitana de l’exèrcit de terra Zaida Cantera sobre els abusos sexuals i laborals per part del seu superior era en un parc a l’aire lliure. Era una conversa prudent però molt concreta. Cridaven l’atenció els lleus tremolors de la Zaida en respondre. Dubtaves a l’inici si aquelles esgarrifances eren fruit del fred o del trauma psicològic. Després, quan la conversa continuava a la cuina de casa d’ella, confirmaves que l’estremiment era culpa del pànic que li provocaven els records dels abusos i les injustícies. El programa complementava les explicacions de la Zaida amb imatges dels espais on el seu superior, el tinent coronel Lezcano-Mújica, la va agredir: un vagó de tren, una sala d’un hotel o una tenda de campanya. Uns espais que transmetien a nivell visual la fredor i la solitud que patia la protagonista. El Salvados ampliava i revestia d’arguments la història, que anaven fent més flagrant el drama de la Zaida, amb testimonis i imatges d’arxiu del judici.

Televisivament el programa de Jordi Évole s’ha convertit en una mena d’eina de control democràtic. Allà on se sobrepassen els límits i no hi arriba la justícia, s’hi acosta el Salvados amb la lupa. Un Salvados que actua de megàfon social i deixa al descobert les vergonyes de l’Estat i de l’exèrcit i els obliga (veurem fins on) a corregir o, com a mínim, a deixar en pau la Zaida. El programa té ara, en certa manera, la responsabilitat de vetllar a nivell informatiu per l’evolució d’aquest cas.

L’emissió dedicada a la capitana Zaida Cantera es podia entendre com una història personal però també com la punta de l’iceberg de la situació de moltes altres dones a l’exèrcit. I, en certa manera, com un exemple més que la igualtat de gèneres és encara una utopia. Diumenge, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, hi va haver diversos programes que van abordar amb sensibilitat aquesta realitat immoral. Tant de bo, però, no fos el tema que a la tele es denuncia un sol dia a l’any.