Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Ho sabem tot d''El convidat'?

S'agraeix la idea de fer una clausura de temporada d' El convidat que vagi una mica més enllà del clàssic refregit. Bàsicament, perquè l'espectador nota quan simplement li volen allargassar els hàbits televisius amb muntatges dels millors moments. Albert Om i els amfitrions revelaven interioritats del programa. Certament, El convidat ha generat també moltes intrigues del procés de gravació. Per tradició televisiva l'espectador té la sensació que hi ha alguna cosa que li amaguen, que hi ha incomoditats que no s'expliquen o vivències que no s'emeten. El mateix Om comentava que la pregunta que més li havien fet era si havia dormit de debò a la caravana de Kilian Jornet. I és que per més voluntat documental que tingui un espai, l'espectador necessita que li confirmin petites incògnites o sospites perquè recela de la veritat mediàtica (per sort). Va tenir gràcia descobrir les inseguretats dels amfitrions abans d'acceptar la proposta, les reaccions que van rebre un cop emès el programa i fins i tot un punt de vista més distant d'Om sense els al·ludits davant de com es va sentir en alguns moments. Per a alguns tenia un punt de catàrtic: a Llongueras i Peret els va servir per donar per comentats els seus respectius afers matrimonials. Es fa estrany, però, veure convertit en entrevistat el presentador del programa.

El confidencial pretenia saciar les curiositats dels voyeurs . Es va quedar una mica curt, però sí que va servir per confirmar una intuïció: l'evolució del mètode. La primera temporada, Om era el convidat més superficial i passiu que escoltava i mirava d'integrar les converses com una lliçó de vida. Era la figura de l'heroi televisiu més tòpic. En aquesta hi ha hagut més interès a compartir una actitud vital, fer de missatger de l'espiritualitat del personatge. "He entès que a la gent també li agrada que jo faci el ridícul", deia. Suposo que permetre-s'ho demostra aquesta maduresa.

PUBLICITAT
PUBLICITAT