Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

L’era del cos espectacle

Telecinco ha estrenat un nou programa que s’adapta a la perfecció als requisits de Mediaset: la superficialitat i l’ésser humà com a objecte. Cámbiame és un makeover, és a dir, un xou de reconstrucció, en aquest cas física.

Quatre candidats insatisfets amb la seva aparença tenen un minut per argumentar les necessitats d’un canvi estètic mentre tres estilistes decideixen si accepten el repte o prement un botó els expulsen de la passarel·la. Divendres sortia una dona que lamentava que el seu marit hagués perdut l’interès per ella: “ Me quedé embarazada, engordé un poco y me he abandonado... Pero en mi vida anterior yo era guapa, hasta participé para ser Miss Venezuela”. Els estilistes la rebutgen: “ Nada. Una Miss lo es para toda la vida. Reserva una mesa en un restaurante con tu marido y ponte unas esposas en el bolso y ya verás”. Escullen una noia acabada de llicenciar, que vol que els homes de l’oficina se la prenguin seriosament a la feina. Li fan llençar la roba d’esport que utilitza i la sotmeten al canvi d’imatge. La noia acaba vestida com si tingués cinquanta anys, amb els cànons estètics de la dreta conservadora i pentinada i maquillada per professionals. El programa li fa creure que li acaben de solucionar la vida i el futur laboral.

Tornem, una vegada més, al cos com a relat televisiu postmodern. La subjugació als estereotips de bellesa que marquen el cinema i la televisió. S’envia a l’audiència el missatge subliminar de l’exaltació del cos, la superficialitat i el consumisme com a valors superiors. Les persones de Cámbiame no són tractades amb la sensibilitat i el respecte que es mereix una persona sinó com a objectes televisius modelables. Es transmet que l’èxit i la fama depenen de la imatge i de la televisió com a intermediari necessari. Als participants descartats els eliminen amb paraules de consol, amb l’engany que en realitat no necessiten un canvi estètic sinó millorar la seva autoestima. Però el que desprèn el format televisiu és simple rebuig. Mentre avancen per una passarel·la automàtica i pidolen una oportunitat són víctimes de la puntuació negativa que deixa la pantalla tenyida de vermell. Són inservibles. L’homosexual tímid, la mestressa de casa que s’ha engreixat, la soltera que no troba feina... són expulsats en menys d’un minut del context televisiu, que és entès com a sinònim d’èxit i millora personal. Guanya la noia que vol menjar-se el món i ser tinguda en compte en un món d’homes. I així la reconstrueixen: a imatge i desig de la mirada masculina.

PUBLICITAT
PUBLICITAT