Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

El fals laboratori de La Sexta

Diumenge La Sexta va estrenar un nou format, a mig camí entre l'humor de la càmera oculta i el reportatge d'investigació. Es diu Lab: tal como somos, i es tracta de comprovar la conducta humana davant de situacions violentes per observar la reacció i després treure conclusions sobre la manera de ser dels espanyols. Per exemple, posen una paradeta de sucs de taronja enmig d'una plaça. Ningú la vigila, però un cartell convida a agafar-ne una ampolla a canvi de cinquanta cèntims. Es tracta de comprovar si la gent paga o fuig sense tirar els diners a l'urna. I així arriben a la conclusió que, en general, les persones són honestes. Les situacions van incrementant en nivell de tensió: una parella nudista es dedica a demanar productes a domicili i reben els transportistes despullats a la porta de casa. O una dona roba el menjar i la beguda a un invident que passa el matí a la taula d'un bar. O també un responsable d'una perruqueria que assetja les treballadores davant d'una candidata a la feina. El programa es presenta com un experiment sociològic: conclou que els espanyols són poc donats a oferir ajuda, que accepten amb vergonya el nudisme i que no estan disposats a intercanviar sexe per un lloc de treball. També recreen una escena de dues lesbianes fent-se petons en un bar durant dues hores i conclouen que encara hi ha reticències per part d'algunes persones davant les relacions homosexuals. Una novetat. Per una banda el programa té gràcia: és divertit comprovar les reaccions humanes amb càmera oculta. Amb tot, sempre dubtes del que et mostren. Hi ha instants que penses que està tot molt preparat i que les víctimes no són tan innocents com ens volen fer creure. En l'experiment del suc de taronja es veia l'objectiu de la càmera al costat de l'urna dels diners. I el so del que comentava la gent era perfecte sense que hi hagués micròfons a prop. En les entrevistes de feina dubtes de l'esquer: fan una broma de mal gust a algú que vol optar a una feina? Per tant, com troben els candidats? Posant falsos anuncis? Acabes tenint la sensació que tot és un teatre perquè sembli càmera oculta. ¿Els anònims implicats han autoritzat La Sexta a mostrar-los en aquella situació? O és que tot i ser perfectament identificables potser no sabien ni que diumenge sortien a la tele fent el borinot? Aquí l'únic experiment sociològic és televisiu: cada vegada més els programes ens volen vendre realitat televisada a partir de recrear situacions falsejades. La tele no és més que un mirall distorsionat que ens fa creure la realitat que li convé.