Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

La justificació de García Ferreras

Fa anys Iñaki Gabilondo va explicar a Toni Clapés en una entrevista al Versió RAC1 que ell no dinava mai amb polítics. Ho evitava perquè considerava que mantenir un tracte personal acabava condicionant-te a l’hora de treballar. L’única excepció, va dir, l’havia fet amb Felipe González dinant a la Moncloa amb altres periodistes. Seria complicat comprovar la veracitat d’aquesta afirmació. En tot cas, que els polítics facin àpats amb periodistes no és nou ni és pecat. Hi ha periodistes que hi tenen més tirada que altres. Els que gaudeixen d’aquestes trobades en restaurants ho justifiquen amb la necessitat d’estar en contacte amb les fonts d’informació més privilegiades. També (no ens enganyem) perquè la vanitat mediàtica sovint implica acostar-se a les esferes de poder i ho consideren un indicador de la seva influència professional.

Divendres, una fotografia del periodista de La Sexta Antonio García Ferreras va córrer per les xarxes socials. El van retratar compartint taula i conversa aferrissada en un restaurant amb la cúpula de Podem, Pablo Iglesias i Íñigo Errejón. Aquell mateix migdia a El rojo vivo García Ferreras va justificar-se amb certa ironia: “¡Uy! ¡Madre mía! ¡Un periodista comiendo con un político! ” García Ferreras va explicar que estava dinant amb els de Podem per acordar qüestions professionals de cara a la campanya electoral igual que havia fet amb la resta de partits. I que sempre pagava ell. Va afegir que també havia dinat amb Albert Rivera i amb polítics del PP i el PSOE. Curiosament (o sospitosament), el periodista no va voler dir els noms dels polítics del PP i el PSOE amb qui s’havia trobat. “No hace falta decir los nombres ”. Uns sí, i els altres no. Cada periodista sap on posa els seus propis límits. I si va quedar en un lloc públic és que García Ferreras sentia que no s’havia d’amagar de res. Ara bé, la trobada tampoc sorprèn. L’afinitat del periodista de La Sexta amb Pablo Iglesias i Podem és pública i notòria. Però la imatge no ajuda a la fama de la cadena i del mateix periodista, que és famós per les seves relacions entre bastidors amb les esferes de poder més selectes i influents. La justificació en directe amb la informació a mitges tintes i amb una actitud a la defensiva debiliten la imatge d’imparcialitat i integritat que vol vendre d’ell mateix. García Ferreras es defensarà del que vulgui, però, com diu el tòpic, la dona del Cèsar no només ha de ser honrada sinó que també ho ha de semblar. Potser ell pensa que dinar amb polítics no el condiciona, però l’enxampada d’aquest àpat sí que el condicionarà de cara a l’audiència.