Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

La maldat en estat pur

Diumenge a la nit el 30 minuts va ser molt intens. El cos del delicte posava el focus sobre la història de Ramón Laso. Es tracta del primer condemnat a Espanya per doble homicidi sense cadàvers, ni restes biològiques, ni confessió del delicte. El treball d’investigació periodístic que presentava el programa és extraordinari. Primer perquè té el privilegi d’accedir al protagonista de la història i aconseguir el seu testimoni directe: l’assassí Ramón Laso. Tot i que ell nega les evidències de la investigació, rebat cadascun dels arguments policials i justifica les seves accions, el paper que juga en el reportatge és valuosíssim perquè defineix a la perfecció el criminal. A més, s’equilibra la història: ell mateix exerceix la pròpia defensa en una narració que explica els seus crims. Un altre dels aspectes rellevants i molt ben abordats a nivell televisiu és com les declaracions de Laso s’entrellacen amb el relat policial i com les imatges parlen per si soles. Els plans de recurs sempre aporten una informació entre línies, molt subtil, a l’espectador. La manera com Laso té els objectes tapats amb plàstics i tovalloles a la cel·la, la nota que pren al marge d’un paper, com neteja l’hort, el seu exhibicionisme davant la càmera... són instants que intensifiquen la descripció que la resta d’entrevistats fan del personatge i com expliquen el mòbil dels seus crims. Cada excusa de l’assassí, cada argument que ell mateix fa en la seva pròpia defensa, el retrata encara més, el fa més maquiavèl·lic, més fred. Excel·lent com els diferents membres de la policia van explicant l’evolució de la investigació i com el 30 minuts ha posat en escena tot el procés fent servir un llenguatge visual propi de les sèries d’assassinats: les reunions per posar en comú la feina, els croquis en una pissarra per establir lligams, l’obertura de classificadors amb les proves a l’interior, la revisió de documents que l’inculpen... La narració és completíssima. Aconseguir, a més, el testimoni de la germana de l’assassí, el seu cunyat i els antics companys de feina del cementiri per explicar la tragèdia dels seus primers assassinats té molt de mèrit. Les declaracions terribles que fan sobre l’autòpsia de la primera dona morta de Laso (aparentment per suïcidi) i del suposat accident de cotxe en què mor el seu fill de sis anys fan esgarrifar.

El cos del delicte és una investigació periodística impecable sobre una feina policial minuciosa. Un documental intel·ligent i acurat sobre la maldat humana.

PUBLICITAT
PUBLICITAT