Publicitat
Publicitat

Albert Vidal, retrat d'un artista únic i singular

Albert Vidal és un artista singular. Impressiona el seu control del cos. La força de la seva mirada, entre benèfica i malèfica. Tot el seu itinerari està marcat per la gosadia, el risc del desconegut i la recerca artística sense concessions a l'èxit, a l'aplaudiment, a l'autocomplaença. Les seves troballes són part del camí i componen una aventura vital impulsada pel compromís i res més. Dissabte passat l'Institut del Teatre de Vic va inaugurar la càtedra Xavier Fàbregas -crític, assagista i un dels homes de teatre bàsics del nostre país- amb una conferència espectacle de Vidal titulada La vida sagrada de l'actor . Tot un itinerari.

ADN de bufó. Vidal és un explorador i investigador que inicia un camí des de la plena consciència i coneixement del cos com a eina de l'actor. Un camí, conduït per la intuïció i una curiositat personal i extraordinària, distintiu d'unes arts escèniques que als 80 van trencar tots els motlles formals i conceptuals. El territori de Vidal és la perfomance però les accions del seu teatre estan imbuïdes d'un joc espiritual alhora teatral i humanístic sense oblidar mai que el seu ADN és el del bufó.

Tranformador. Vidal va estudiar la mirada de l'espectador des de l'estaticisme de L'aperitiu , que aprofundiria a Exposició viva de 40 personatges , fins a L'home urbà , mirall reflexiu sobre la nostra naturalesa. No va ser gratuït que s'enterrés sota una pila de terra a Hellín envoltat de tambors perquè Alma de serpiente és el pas lògic cap a la profunditat del que no és visible i l'inici d'una descoberta del que després anomenaria art tel·lúric. Amb Vidal, com en l'art contemporani, és necessària una visió de conjunt per arribar endins de les seves propostes, que aïllades poden semblar foc d'encenalls. Vidal és un creador que forma l'autèntic planter del que és i serà l'art, entès com a eina transformadora, amb eficàcia social, cultural i, òbviament, artística no només per a l'autor/intèrpret sinó també per a l'espectador, sovint partícip de l'esdeveniment.