Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

El director, el regidor, els nuvis i els nois d'en Pío

El Teatre Lliure tancat La imatge de la façana, dels passadissos de la preciosa sala Fabià Puigserver a les fosques i sense ningú em van esclatar al cap en saber que Lluís Pasqual presentaria un expedient de regulació temporal d'ocupació que afecta tots els empleats de la casa. Grans problemes necessiten solucions dràstiques, deu haver pensat Pasqual, que d'aquesta manera posa la jugada al terrat de l'Institut de Cultura de Barcelona. No en va el Lliure és ara l'epicentre del Festival Grec, que té lloc al mes de juliol. Pagarà Jaume Ciurana les despeses? Veurem com acaba la qüestió, però la imatge que els deia al principi és esfereïdora i testimoni eloqüent d'una societat dominada pels lobis politicoeconòmics a qui la cultura no importa gens. El Lliure amb les portes tancades. I la nostra, de porta? Potser també està a punt de tancar-se.

Casar-se en un gran teatre I al fil dels problemes del Lliure no deixa de ser graciós o depriment, segons com es miri, la decisió de l'alcaldia de Maó, que ha publicat un decret perquè el bell i vell Teatre Principal de Maó s'ofereixi com a sala per fer casaments i així fer caixa. Casaments, esclar, dels que fan patxoca. Ben segur que l'oferta agradarà a les fortunes de l'illa. Tot i que, de moment, encara no hi ha hagut cap reserva.

Nous horitzons per al cinema La cinta La generación de Pío fa cinc mesos que es va estrenar a internet i ja ha tingut 200.000 espectadors. Molts més que altres pel·lícules d'alt cost estrenades a sales de cinema com Chico & Rita , Eva , No lo llames amor… llámalo X o El gran Vázquez . És cert que La generación de Pío , amb direcció i producció dels germans Juan i Pedro Rodrigo, es pot veure gratuïtament a la web del film lageneraciondepio.com o a peliculasyonkis.com , però no siguem miops. Si algú hagués posat un anunci en aquesta pel·lícula hauria tingut tants impactes segurs, no estadístics, com visionats. I amb això els germans Rodrigo haurien pagat els 10.000 euros de cost del film, que van rodar a Ribadesella en 19 dies. Com ells raonen, les televisions gasten molt més en uns minuts de programes porqueria i, quan posen anuncis, la gent fa zàping. Internet és un futur que ja és aquí, per al cinema. Quant trigaran els empresaris a adonar-se'n?