Publicitat
Publicitat

No tan ben lligat, per fortuna

És una magnífica notícia que el Tribunal Suprem hagi donat la raó a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) en el conflicte sobre les emissions de TV3 al mateix País Valencià: no tan sols aquestes emissions no són il·legals, sinó que la persecució política i institucional que ha hagut de patir ACPV per aquesta qüestió queda completament fora de lloc, com ho demostra que el mateix alt tribunal deixi sense efecte la multa de tres-cents mil euros que en el seu dia va imposar el govern valencià a aquesta entitat pel fet de mantenir els repetidors que permetien l'arribada de la senyal de Televisió de Catalunya a terres valencianes. Eliseu Climent i els seus col·laboradors tenen motiu per treure pit, i tots plegats en tenim per congratular-nos d'aquesta decisió judicial. De vegades lluitar per les obvietats no és únicament lamentable, sinó que també resulta que val la pena.

Que, en els temps de les megacomunicacions, un determinat govern es proposés tallar l'accés dels ciutadans a una televisió pública de la comunitat autònoma del costat per mers motius polítics era un despropòsit que cal celebrar que s'hagi reparat. Ara bé, una sentència judicial no fa estiu, i faríem malament de deixar d'estar alerta només perquè el Suprem hagi donat el seu vistiplau a una evidència. Convé recordar, ara més que mai, que l'ofensiva de Francisco Camps (antany totpoderós; avui ridiculitzat i gairebé oblidat) va comptar amb l'anuència dels governs socialistes de Zapatero, i molt concretament d'un parell de ministres d'Indústria que es van dir Joan Clos i José Montilla. D'ells depenia la possibilitat de concedir al País Valencià (a la Comunitat Valenciana, com s'estimen més de dir-ne ells) el famós tercer múltiplex que havia de garantir les emissions de TV3 en terres valencianes. Tant l'un com l'altre se'n van desentendre, a l'estil d'un Pilat qualsevol, i en el cas de Montilla ni tan sols els esforços (ímprobes i ingrats, per cert) de qui va ser el seu conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, van merèixer una rectificació de la seva actitud en els anys en què va ser president de la Generalitat.

Total, que han fet falta anys i panys i una sentència del Suprem per posar ordre a un desgavell del qual van ser equitativament responsables tant el PP com el PSOE, en una crua demostració de la cèlebre frase de Josep Pla segons la qual no hi ha res tan semblant a un espanyol de dretes com un espanyol d'esquerres. Al cap i a la fi, l'estat de les autonomies es va idear també (no només, però també) per a això: per dinamitar tota mena de ponts, començant pel mercat cultural i l'espai comunicacional, entre les diferents comunitats (els diferents països) que tenim en comú la llengua i la cultura catalanes. A posta també hi ha un article de la Constitució espanyola que prohibeix expressament la "federació de comunitats autònomes". Per qui ho diuen? Com va dir aquell, es tractava de deixar-ho tot lligat, i ben lligat. Sort que no sempre se'n surten.