Publicitat
Publicitat

De Rus a Monago

“Tres mil, quatre mil, cinc mil, sis mil, set mil, vuit mil, nou mil, deu mil, onze mil i dotze mil... dos milions de peles!” Amb aquesta franquesa presumptament s’expressava Alfons Rus, president de la Diputació de València, amb el seu home de confiança, Marc Benavent, gerent d’una cosa anomenada Impuls Econòmic Local, empresa pública dependent d’aquesta mateixa diputació. Rus és un vell mastodont de la política valenciana, per descomptat del PP, que va accedir a l’alcaldia de Xàtiva l’any 1995 (només fa vint anys, d’això) i a la presidència de la diputació valenciana l’any 2007. Males llengües fan córrer que el nostre home s’ha muntat un petit imperi a partir de les prerrogatives que li han atorgat els seus càrrecs polítics. Vaja, que hauria estat un polític corrupte prou hàbil per enriquir-se indegudament sense fer-se veure en excés. Tot això, insistesc, de manera totalment presumpta. La gravació en què se’l sent comptant diners també és presumpta, com l’origen presumptament delictiu d’aquests “dos milions de peles” que celebra dins un cotxe. Les bones transaccions acostumen a fer-se presumptament dins un cotxe o altre.

José Antonio Monago és el president de la comunitat autònoma d’Extremadura, i s’ha fet famós perquè durant una època de la seva vida va gastar fins a trenta mil euros de diner públic en viatges a les Canàries per anar a visitar una amigueta en seients de primera, i també per la seva bel·ligerància contra Catalunya i tot el que hi tingui a veure. Concretament s’ha significat amb autèntica i santa virulència contra el procés sobiranista, contra el 9-N, contra les manifestacions catalanes dels últims Onzes de Setembre i molt en particular contra la pretensió de molts catalans de celebrar un referèndum o consulta sobre el futur polític de Catalunya. Segons Monago i els que pensen (per dir-ho d’alguna manera) com ell, cap regió d’Espanya té dret a prendre decisions pel seu compte i al marge del que opinin la resta de súbdits del Regne.

No obstant això, el president Monago ha anunciat una consulta als ciutadans extremenys sobre un projecte de llei electoral que s’aguantaria en tres bases: que governi la llista més votada (de llistes obertes ni en parlem), que es redueixi el nombre de diputats a l’imprescindible Parlament extremeny i que se situï en un 3% de sufragis l’accés dels partits polítics a la susdita cambra. Està molt bé consultar els ciutadans sobre assumptes de tanta substància, però aleshores considero que tots els espanyols hauríem de poder votar-hi, perquè em sembla totalitari que Extremadura fixi la seva pròpia llei electoral sense que comptin amb l’opinió de la resta de compatriotes. Pel que fa al senyor Rus, el seu escrupolós recompte de paper moneda només puc dir que em du un record del film Huevos de oro, de Bigas Luna. D’un costat a l’altre de la geografia espanyola, com deia un altre clàssic de la cinematografia hispànica, los extremeños se tocan. L’estat de les autonomies reparteix la poca vergonya equitativament.

PUBLICITAT
PUBLICITAT