Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Sergent Rahola’s Lonely Hearts Club Band

Que el serrell del president Puigdemont és una evocació directa de les pilositats dels Beatles és una evidència, corroborada pels gustos musicals de la primera autoritat de Catalunya, que pel que es veu tiren cap a la cosa rockera. Però segurament ens en calia una constatació documental, i vet ací que ens arriba mitjançant una magnífica peça de periodisme bonze elaborada per l’agència Pilar Rahola des dels seus propis estudis a Cadaqués. Vist i no vist, Rahola va penjar al Twitter un vídeo llampec en què es podia veure Joan Laporta; el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i altres distingides personalitats de la societat catalana entonant (és un dir) el Let it be, amb l’acompanyament extraordinari del president en cos i ànima a la guitarra. El selecte grupet havia degustat una paella i es va fer una foto sostenint una estelada. Per dir-ho com un altre clàssic anglès: You few, you happy few, you band of brothers. Amb poc temps n’hi va haver prou perquè el vídeo circulés urbi et orbi i fos motiu de comentari per als cervells ociosos que acostumen a deambular per la xarxa.

Fins aquí molt bé. Però ara ens hem de preguntar: ¿és significatiu políticament que els nostres protagonistes, de tot el cançoner dels fab four de Liverpool, es decantessin precisament per Let it be, que és una cançó sobre l’esperança en temps de tribulació? Si pensaven en el procés, com sembla suggerir la subtil imatge de l’estelada, ¿haurien estat potser més convenients la melancòlica The long and winding road, la trepidant Helter skelter, la psicodèlica Yellow submarine, la xuleta Come together o la trista Yesterday? Ah, vet aquí material per a hermeneutes, suficient com a mínim fins al dia de la qüestió de confiança. Mentrestant ens queden clares dues coses: que Pilar Rahola té casa a Cadaqués i que hi rep gent grossa en un ambient distès i sofisticat. I nosaltres que ens n’alegrem.

PUBLICITAT
PUBLICITAT