Publicitat
Publicitat

El matís de Marià Manent

"La dreta a Espanya és tan de dretes que ser-hi de dreta normal és ser una mica d'esquerres". La frase sembla un embarbussament però no ho és: la va dir el poeta Marià Manent en una entrevista que li va fer l'escriptora Montserrat Roig per a la revista Serra d'Or , a començaments dels anys setanta. Manent s'hi autodefinia com a catòlic (cosa que certament era) i, quan l'entrevistadora li demanava per què no es declarava obertament de dretes, el poeta responia amb la frase citada al començament. Es tracta d'un matís important, perquè no tan sols es fa càrrec que hi ha diferents maneres de ser conservador (de dretes), sinó que (a diferència del que de vegades ens pensem) algunes són incompatibles entre elles.

El matís de Manent em va venir a la memòria en llegir l'article El joc brut dels salvapàtries , que el periodista José Antonio Zarzalejos va publicar despús-ahir a La Vanguardia i que l'ARA reproduïa ahir a la secció Diàleg d'aquesta mateixa pàgina. Un article que bé mereix un aplaudiment de tots aquells que desitgem uns mínims d'honestedat i decència en el debat (el conflicte, si ho prefereixen) obert entre Catalunya i Espanya.

Com ell mateix recordava, Zarzalejos no és gens suspecte de simpaties sobiranistes: ben al contrari, no ha amagat mai la seva proximitat ideològica amb el PP i, per tant, el seu complet desacord amb la idea de la independència de Catalunya i, per descomptat, amb el pacte CiU-ERC. Destaca al seu currículum el fet d'haver estat director del diari Abc en dues etapes diferents, així com autor d'un llibre titulat Contra la secesión vasca , ell que és de Bilbao.

Però, tot i així, Zarzalejos no combrega amb les campanyes d'intoxicació de l'opinió pública que des de fa setmanes perpetren alguns dels diaris més importants de Madrid (inclòs el que ell va dirigir) a expenses de la política catalana i dels seus líders, i va tenir el coratge de denunciar aquesta mena de periodisme porqueria en el seu article. De passada, Zarzalejos ens posava al corrent que l'objectiu de l'artilleria patriotera (i feixuga) d'aquests mitjans no és únicament el pèrfid separatisme català, sinó també el sistema judicial, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i fins i tot el president d'Espanya, Mariano Rajoy, un veritable especialista a posar circs perquè li creixin els nans. És interessant saber-ho perquè ens ajuda a ampliar i a concretar millor el context de la jugada, que per variar es realitza a través de la tàctica d'emmerdar-ho tot per veure qui rellisca primer.

La denúncia d'aquesta onada d'irresponsabilitat i mala bava per part d'algú que coneix bé el pati del periodisme constitucional ens recorda el matís que feia Manent a Montserrat Roig: no en el sentit que Zarzalejos sigui una mica d'esquerres, que no en fa cara, però sí en el fet que demostra ser un demòcrata, cosa que, en vista del panorama, ja és d'agrair. La democràcia a Espanya és tan poca democràcia que qualsevol persona amb un mínim de sentit comú ens permet, almenys, respirar una mica.