Maduro és el cosí de Rajoy
Es repel·leixen perquè s’assemblen més del que ells mateixos es pensen i voldrien. A Veneçuela hi ha un govern legitimat democràticament per les urnes que coarta, falseja i soscava els fonaments de l’estat de dret i de la mateixa democràcia; a Espanya, també. A Veneçuela hi ha un règim corrupte disposat a fer el que calgui per tal de perpetuar-se en el poder; a Espanya, també. A Veneçuela hi ha un govern que persegueix, difama i fustiga els adversaris polítics amb tots els mitjans al seu abast; a Espanya, també. A Veneçuela hi ha un president mentider i estrambòtic; a Espanya, també.
Maduro menteix quan afirma que ell ha “permès” el referèndum de l’oposició veneçolana i, per tant, la llibertat d’expressió: el referèndum de diumenge es va haver de celebrar sense cens, sense garanties jurídiques de cap tipus i amb urnes de cartró perquè el govern del país l’havia declarat il·legal; una altra cosa és que la participació ciutadana va ser tan aclaparadora que ara a Maduro no li quedi més remei que fer veure que s’hi posa bé, ni que sigui a misses dites. I menteix Rajoy quan diu que a Catalunya hi ha autoritarisme i cop d’estat antidemocràtic, una animalada que, per molt que la repeteixi, no cala ni calarà mai en la comunitat internacional, on Maduro i Rajoy també tenen en comú el fet de no tenir crèdit davant ningú, més enllà de les declaracions diplomàtiques més formulàries.
Rajoy un dia ens va fer saber que un cosí seu li havia explicat que el canvi climàtic no existeix; a Maduro li va semblar que sentia la veu tronant d’Hugo Chávez en un ocellet que li refilava a la finestra. Si no són cosins, són parents pròxims en les males arts de la farsa, tristos precursors de la postveritat abans que s’encunyés el terme, homes de mala fe de qui ningú es pot refiar.
La malmenada i intoxicada democràcia espanyola ha tingut la mala sort que sigui la dreta reaccionària la que es mostra més bel·ligerant amb Maduro i el seu govern repressor i lliberticida, mentre que l’esquerra tristament xiula mirant cap a una altra banda o directament surt de manera irracional en defensa d’un suposat model veneçolà com si l’hi anés la vida. Però no cal ser de dretes per comprendre que Maduro és una desgràcia per a Veneçuela, com abans ho va ser Chávez, i que Rajoy ho és per a Espanya i molt més encara per a Catalunya. En canvi, caldria ser molt llosc per mirar-se Maduro amb bons ulls només perquè s’hagi fet una foto amb una estelada i parli de “la brava Catalunya” amb l’única finalitat de fer la punyeta a Rajoy. Ara que l’independentisme català no es deixi grapejar per un joc tan barat.
L’única cosa clara és que tant Maduro com Rajoy s’han entrebancat en referèndums, és a dir, en la mena de pràctiques que a les democràcies serioses es duen a terme amb la màxima naturalitat. I que els problematitzen, els reprimeixen i els prohibeixen fins a arribar a l’ofuscació i el deliri que ells sempre atribueixen als seus contraris. No ho voldran reconèixer mai però són cosins germans, i són perillosos.
