Publicitat
Publicitat

ALLEGRO MA NON TROPPO

La crisi de la normalitat

Estic d'acord amb els periodistes italians que feien broma afirmant que el Barça s'ha tornat boig quan el debat de la setmana dóna voltes a la paraula crisi . Crisi és el que viu el Milan, no pas el Barça. Què viu el Barça, doncs? Normalitat.

Què li passa al Barça? L'equip guanya i juga durant molts minuts bé. Durant d'altres, en canvi, no juga tan bé. Un entrenador que ha arribat amb la pretemporada començada demostra criteri per anar fent via aplicant sentit comú en un equip on alguns jugadors no estan al 100%. On cal trobar solucions per fer evolucionar el sistema de joc. La normalitat dels últims anys, doncs. L'equip, com diu Martino, encara no ha arribat a la seva "excel·lència". Ja hi arribarà.

Què li passa al Barça? Que hi ha un president i una directiva que tira endavant gairebé totes les seves idees sense una oposició forta, però que se sent atacada quan alguna cosa no rutlla. Les declaracions de Sandro Rosell no són res de nou. Són com les de Núñez i Laporta en el passat. El president del Barça sempre se sent atacat i perseguit quan rep alguna crítica. Res de nou, doncs. Normalitat. Com forma part de la normalitat que alguns critiquin decisions del president i d'altres les defensin.

Què li passa al Barça? Que la premsa viu de debats: uns defensen el president i altres el critiquen. Uns defensen el sentit comú de Martino i altres creuen que s'allunya massa de l'estil de joc que ha fet gran el Barça. Uns criden i altres parlen.

Què li passa al Barça? Que els aficionats tenen la seva opinió, senten seu el club i, com fan els periodistes, uns defensen el joc de l'equip i altres creuen que podria ser millor.

Què li passa al Barça? Que, després de tants anys, l'actitud dels jugadors no és la mateixa. I que, com ha passat sempre, els jugadors fan mala cara quan no tot són floretes i lloances al seu joc.

Què passa, doncs? Normalitat. Debats dins d'un club de debats. Gent que creu que cada opinió contrària als seus interessos amaga una estratègia per fer mal i gent que viu del passat. El que ha passat des de gairebé sempre. No passa res de nou. Ara el nou debat és debatre sobre debats. Pot arribar a fer mandra. Sobretot perquè tots sabem que, per sort, estem molt lluny d'una crisi.