Publicitat
Publicitat

CLÀSSIC DE CLÀSSICS

Barça-Madrid: el gran producte global

Més de 150 milions de persones prenen partit arreu del planeta en el clàssic entre els dos eterns rivals de la Lliga

A la ciutat de Jinka hi viuen unes 25.000 persones. Situada a l’entrada del Parc Nacional de l’Omo, no gaire lluny de la frontera entre Etiòpia i el Sudan del Sud, aquesta població creix en habitants cada any, però continua amb un únic generador de llum que funciona amb carburant dièsel. “Ara hi ha un hospital i s’ha aconseguit un generador més potent, però cada dia, a les 10 de la nit, el generador s’apaga per estalviar i tota la població es queda a les fosques. L’única excepció és quan es juga la final de la Lliga de Campions o qhi ha un clàssic entre el Barça i el Madrid. Llavors tothom demana que hi hagi llum fins al final del partit”, explica el Samson, un guia local. A Etiòpia el Barça és més estimat que el Madrid. Però l’escena es repeteix en milers de poblacions africanes, on els generadors es mantenen encesos per poder veure el clàssic. El dia de partit entre el Barça i el Madrid, de fet, molts joves caminen molts quilòmetres per trobar una televisió. O es juguen la pell intentant veure el partit en zones controlades per islamistes, com a Somàlia i Síria.

La rivalitat entre el Barça i el Madrid s’ha convertit en un dels grans productes globals, amb milers de persones arreu del planeta pendents de seguir el partit des de les 21 h, hora catalana. Aquest clàssic es veurà a gairebé 200 països, amb més de 100 cadenes televisives a punt per oferir-lo en directe. Si molta gent mirarà el partit des de la comoditat de la neutralitat, milions d’aficionats dels dos equips patiran. Cada any tant el Barça com el Madrid sumen reforços, i són dos dels tres equips esportius més estimats del món, juntament amb el Manchester United. “Cada any hi ha més expectació. Puja l’audiència i els mitjans en parlen més, no només entre els col·lectius llatins. El clàssic està arribant a totes les llars nord-americanes”, explica Fernando Palomo, periodista del Salvador establert als Estats Units, on és la veu en castellà de la cadena ESPN de partits com aquest. “Primer la major part d’aficionats eren persones amb sang catalana, o algú enamorat de Barcelona. En els últims anys, amb Messi, cada dia hi ha més gent que segueix el club”, diu des de Buenos Aires Alberto Caloggero, president de la Penya Blaugrana Nicolau Casaus, una penya que té el seu propi programa de ràdio i que, com cada any, veurà el partit en una pantalla gegant al Casal Català de la capital argentina, al barri de San Telmo.

L’Argentina, gràcies al fenomen Messi, és un dels països del món on el Barça és més estimat. Segons un estudi d’Euromericas Sport Marketing, el Barça és el club europeu més estimat a tota l’Amèrica Llatina, per davant del Reial Madrid, el Bayern, el Manchester United, el PSG i el Milan. Segons aquest estudi, el 59% dels argentins pensen en el Barça quan els pregunten per un club estranger, una xifra que arriba al 37% al Brasil. “Romário, Ronaldinho, Neymar... alguns fitxatges hi han ajudat molt”, admet Thiago Arantes, periodista d’ESPN resident a Barcelona. Als Estats Units el Barça també suma més aficionats, amb pantalles gegants en ciutats com Nova York i Los Angeles.

El pes dels fitxatges

A Xile el Barça és més estimat malgrat que els gols d’Iván Zamorano van fer créixer el madridisme durant els anys 90. Però, en aquests últims anys, els fitxatges d’Alexis Sánchez i Claudio Bravo hi han fet créixer el barcelonisme. “El fitxatge d’un jugador pot marcar diferències, així com la qüestió generacional. Molts joves perceben el Barça com un club modern i el prefereixen al Madrid, que era un club seguit pels seus pares”, diu el periodista Jorge Nazar.

Un fitxatge pot ser clau a l’hora de potenciar un mercat, de fet. “Tenir els millors jugadors del món provoca admiració, obre finestres d’oportunitats perquè els aficionats coneguin el Barça”, admet el president del club, Josep Maria Bartomeu. L’arribada de James Rodríguez, per exemple, està tenyint de blanc Colòmbia, un dels estats llatinoamericans en què el Madrid tindria més seguidors, juntament amb el Paraguai, Bolívia, Costa Rica, el Salvador, Cuba, Haití, la República Dominicana i, curiosament, l’Uruguai, la terra de Luis Suárez. En canvi, el Barça guanya als Estats Units, Mèxic, el Brasil, l’Argentina i el Perú, entre d’altres. Un estudi de Facebook ha analitzat l’origen de totes les persones que han clicat “m’agrada” als perfils oficials del Barça i el Reial Madrid. En total, el Barça ara mateix té 81.526.294 likes, i el Reial Madrid un total de 80.943.078. A l’hora d’analitzar la nacionalitat d’aquests aficionats, el Barça té més suports a Europa, Oceania i Amèrica; el Reial Madrid, a l’Àfrica, i en el cas de l’Àsia hi ha gairebé un empat tècnic. L’estudi, esclar, no pot analitzar les dades d’estats sense accés a aquesta pàgina, com la Xina i Corea del Nord.

“Jo, per exemple, prefereixo el Barça per Meho Kodro”, diu Sasa Ilbrujl, periodista bosnià. “I si el Madrid té més aficionats a Montenegro deu ser per Mijatovic”, afegeix preguntat per l’estudi, que tenyeix Europa de blaugrana, amb l’excepció de la terra de Cristiano Ronaldo, Portugal, Sèrbia, Albània, Montenegro, Macedònia, Moldàvia i Luxemburg. “La política també pot tenir pes. A Bòsnia hi ha la percepció que el Barça és un club més progressista i obert. Cau bé”, diu Ilbrujl, que ara mateix resideix a Suècia, on el Barça també suma més suports. “La imatge de la ciutat també influencia. Barcelona és una ciutat que atreu molt, on molts escandinaus van de vacances. I, per associació, el Barça té més bona premsa”.

Triomf digital blaugrana

Actualment el Barça està guanyant el clàssic global, ja que suma més aficionats arreu dels cinc continents. A les xarxes socials el Barça ara mateix té 14,5 milions de seguidors als seus comptes de Twitter, 7,9 milions d’usuaris de Google+, 1,6 milions de seguidors del canal de YouTube i 7,3 milions de seguidors a Instagram. A més, el club també treballa les xarxes socials xineses, com Tencent, amb gairebé 8 milions de seguidors, i Sina, amb 4,5 imilions. “No podem esperar que els aficionats vinguin. Els anem a buscar”, acostuma a dir el directiu clau en l’expansió digital, Dídac Lee. Segons l’expert en marquèting digital Daniel McLaren, el Barça ha demostrat “l’èxit del que, segons molts, era un caprici innovador; el Barça ha entès els beneficis a llarg termini i en vol treure profit”. El Madrid, però, ha despertat i, al Twitter, per exemple, ja suma més followers que el Barça. Ara bé, seguir a Twitter no implica la fidelitat que té un “m’agrada” al Facebook.

En aquest sentit, el mercat xinès és escenari de la rivalitat entre els dos clubs, amb audiències televisives de gairebé tres milions els dies d’un clàssic. Els dos clubs, segons diferents estudis, poden superar la barrera dels 10 milions a la Xina, on el Barça en tindria més que el Madrid, malgrat que a Xangai, per exemple, el club blanc tindria més aficionats. A l’altra banda del mar, al Japó, guanya el Barça. “Ronaldinho i Messi han sigut claus en aquest èxit”, diu el periodista televisiu Shingo Sugawara, que admet, però, que les campanyes publicitàries també han donat molta fama a Cristiano Ronaldo.

Més enllà de la Xina i el Japó, al continent asiàtic un mercat clau és Indonèsia, on més de cinc milions de persones han clicat a “m’agrada” al perfil del Barça. I cinc milions més, al Madrid. A Indonèsia, el quart país amb més població del món, el Barça guanya el duel. De fet, aquest va ser el primer estat on el Barça superava els 5 milions d’aficionats a les xarxes socials. El 2009 ja va fundar-se la penya IndoBarça, que té presència a les 34 províncies d’aquest estat. “Cada cop que juga el Barça, fem el que anomenem nonbar o nonton bareng. Es tracta d’aplegar-se de manera organitzada per veure el partit, encara que sigui de matinada pel canvi horari. Ara ho fem en unes 56 ciutats. Quan ho fem, estem junts i cantem per animar l’equip. Així també creixem, ja que milions d’indonesis segueixen el Barça”, comenta Vira Hadits, portaveu d’aquesta penya. A Indonèsia la televisió RCTI ofereix la lliga espanyola en obert. A més, el Barça té la seva web oficial en indonesi, i un famós actor i presentador de televisió, Darius Sinathrya, és ambaixador del club i membre de la penya. Utilitzant les xarxes socials per explicar la rivalitat, Indonèsia és el país que dóna més followers tant al Barça com al Madrid, per davant de Mèxic, el Brasil, els Estats Units i Egipte.

Un feu blanc

Als països àrabs, com Egipte, el Madrid suma més aficionats, una tendència que es repeteix al nord de l’Àfrica. Mohammad Hussein, un periodista jordà que treballa amb la FIFA, admet que, ara mateix, un Barça-Madrid “ja es viu amb més passió que el gran derbi de la lliga local”: “Tots els bars s’omplen, es fan especials per la televisió i cada any tenim baralles. Tots els jordans estimen el Barça o el Madrid. No es pot ser neutral”, comenta, i afegeix que els jordans d’origen palestí acostumen a seguir més el Barça. I als jordans de tota la vida els agrada la tradició guanyadora blanca i la condició de reial, ja que són monàrquics. Les samarretes del Barça i el Madrid es poden trobar per tot arreu. Uneixen durant unes hores israelians i palestins o diferents faccions de conflictes. Segons explicava el 2013 el director de cinema kurd Sahim Omar Kalifa, autor del curtmetratge Baghdad Messi, “molts kurds saben que el Barça també representa un estat sense nació”. “I molts nens prefereixen el Barça per Messi. El veuen menut, com ells. I el veuen derrotar els gegants. Com volen fer ells”, afegia.

Amb més de 800 periodistes de 34 estats acreditats i una audiència potencial superior als 100 milions de persones, el clàssic continua creixent cada any. I els dos clubs omplen la caixa amb nous patrocinadors globals i un mercat tan gran com el planeta.