Publicitat
Publicitat

DIETARI VV

8 de juny: 'Ho necessitàvem, això del Barça'

Potser per això dissabte ho vam patir tant i ho vam celebrar tant. El barcelonisme, que és -al costat de moltes altres coses- una expressió del catalanisme transversal que és capaç de generar un espai comú per damunt de generacions, ideologies i classes socials, que no aspira a la totalitat social però sí a l’ampla majoria, necessitava una alegria com aquesta. Necessitava dir-se que el temps millor no viu només en el passat, sinó que pot estar en el present i en el futur. Que després del desinflament es pot tornar a l’eufòria i a la victòria. Que aquesta victòria no és mai fàcil -la Juve va ser un rival excel·lent-, però si hi ha ambició, capacitat d’entesa i confiança en les pròpies forces es pot guanyar. Que això es pot fer davant dels ulls de tot el món, amb els teus propis arguments, sent qui ets i plantant la teva bandera, contra ningú, al centre del camp. I que aquests arguments són ben entesos pel món en general, amb l’única excepció de l’espanyolisme irreductible, que és una raresa exòtica: l’únic article dient que el Barça va guanyar gràcies a l’àrbitre, aspre i verinós, l’he llegit a la premsa de Madrid. A la premsa italiana només he llegit elogis i admiració per, en paraules seves, l’equip dels catalans.