Publicitat
Publicitat

DIETARI VV

2 de març: "Catalunya és avui més sud que no pas nord"

Als països del sud amb cultura d’arrel catòlica, la riquesa és sospitosa. Com es deu haver fet ric, aquest? Probablement robant o escanyant els altres. A la cultura del nord amb arrel protestant, la riquesa és admirada com a producte del treball i de l’enginy i per tant el que esdevé sospitosa de vegades és la pobresa. El formidable barroc castellà expressaria la cultura catòlica del sud. El cinema americà, la cultura protestant del nord. En el fons hi ha moltes diferències, també en la manera de fer les coses. Una és que el sud té poca confiança en la idea de progrés: creu que el pastís és sempre igual, immutable, i que si un en té un tall més gros és que s’està menjant el que li toca a un altre. En canvi, el nord creu en el progrés: el pastís es pot fer cada vegada més gros amb esforç i enginy i qui en té més tall és que se l’ha fet ell. Jo em pensava que Catalunya era més aviat un país del nord, en això, però cada vegada és més clar que som un país del sud. Tot i que m’agradaria més una tercera via, d’arrel diguem-ne laica, en què la riquesa no fos sospitosa, perquè s’entén que s’ha aconseguit amb el propi esforç, i ningú no culpabilitza la pobresa, perquè sap que no hi ha prou igualtat d’oportunitats.