Publicitat
Publicitat

Wert: 'basquitzar' Catalunya?

L'esborrany de reforma educativa de José Ignacio Wert ha tingut ampli rebuig a Catalunya, però el ministre s'ha reafirmat així davant les crítiques: "Sóc com un toro, m'embraveixo amb el càstig". Aparentment, la reforma hauria de ser contraproduent a Catalunya per al govern de Mariano Rajoy en provocar més desafecció vers Madrid. Però la iniciativa, com exposem aquí, cerca una mobilització que avali l'executiu en un afer en què res és improvisat i menys per part de Wert, expert en demoscòpia. Quins beneficis obté Rajoy de la reforma?

Descol·locar el PSOE, reforçar el PP. El president ha perdut en menys d'un any bona part del seu capital polític, ha enterrat el programa i cau a les enquestes: en el darrer baròmetre del CIS rebia la pitjor valoració (2,7) i el PP perdia 8,7 punts en intenció de vot. Superat el maldecap de les eleccions catalanes, ara recupera la iniciativa de la mà de Wert.

Pel que fa a l'àmbit estatal, les fites que cerca són clares. El politòleg Oriol Bartomeus, al seu blog, les ha acotat en tres: "emmarcar el conflicte amb els socialistes" en termes de valors; passar de puntetes "pel fons de l'escenari de les terribles últimes xifres de l'atur" (a l'octubre incloïen 4.833.521 persones), i galvanitzar l'opinió pública perquè al PP "la polarització entre el centre i Catalunya li dóna excel·lents rèdits".

En síntesi, quan la Moncloa coneix les hores més baixes, Wert posa damunt la taula napalm pur: explicita que vol "espanyolitzar els nens catalans" i endega una reforma en tal sentit d'ampli suport i que descol·loca el PSOE. És, doncs, una bona jugada.

Inflamar tensió identitària. A Catalunya, l'escenari que ha deixat el 25-N es caracteritza per una fragmentació política que beneficia més Rajoy que Mas. L'analista Carles Castro ha apuntat a La Vanguardia (2/XII/2012) diverses dades al respecte.

D'una banda, l'electorat nacionalista català creix, és el 34% del cens total i supera el 49% de vots emesos, "però no suposa un enlairament significatiu del nacionalisme sobre els seus registres històrics", ni garanteix "un triomf del sí en un eventual referèndum independentista" de participació superior al 68%. De l'altra, si bé "l'independentisme estratègic" ha vingut per quedar-se des de fa una dècada, també s'ha activat ara "un espanyolisme combatent" representat pel PP i C's de "proporcions mai vistes: més de 700.000 paperetes", 28 escons i quasi el 21% del vot emès, vuit punts per sobre del rècord d'Aleix Vidal-Quadras el 1995.

Castro apunta que el PP ha comprovat que la seva manca de desgast per la crisi "obeeix en gran mesura a una inflamació territorial i identitària que toca la fibra íntima del seu electorat". I prossegueix: "I esperonat per la competència directa de Ciutadans, difícilment es resistirà a contribuir a una tensió que tants rèdits li ha proporcionat". Aquesta seria la diana a la qual Wert apuntaria: mobilitzar un electorat que -atenció- entre els comicis del 2010 i els del 2012 ha crescut quasi un 5% i del qual se n'ignora el sostre. A més, ho faria reforçant el PP davant C's. Per tant, Rajoy també tindria rèdits a Catalunya.

Una basquització de Catalunya? En aquest sentit, la reforma també pot voler trencar consensos en un catalanisme transversal que ha facilitat assolir acords amplis. Rajoy podria cercar una fractura entre els partidaris de la reforma educativa (i de la lectura de la Constitució que fa el PP) i la resta. La finalitat seria acabar amb les mitges tintes que compliquen la vida a la Moncloa (sobiranistes, federalistes, catalanistes) i crear una topografia política com la basca, més fàcil de gestionar: davant la transversalitat cercaria la fractura; davant la uniformitat escolar, la dualitat. Rajoy voldria vèncer a Catalunya, i convèncer no el preocuparia. Per tancar el cercle, Wert podria acordar la llei que afectarà tots els catalans amb Alícia Sánchez-Camacho (és a dir, amb ell mateix), que representa el 13% dels vots, i fer " la reforma de Juan Palomo: yo me lo guiso, yo me lo como ".

A partir d'aquí, es dibuixa un potencial escenari de desestabilització permanent de la política catalana des de Madrid que combini de forma calculada el bastó (la reforma de Wert) i la pastanaga (una millora del finançament que plasmi l'"autonomia diferencial" que Sánchez-Camacho ha esmentat en campanya) per mobilitzar els propis i desmobilitzar els tebis. Si no errem, aquest teló de fons en el qual s'haurà de convocar la consulta sobre l'estat propi serà una gran paradoxa: després que l'independentisme radical hagi assajat sense èxit durant dècades basquitzar Catalunya, ara ho podria intentar Rajoy.

PUBLICITAT
PUBLICITAT