Publicitat
Publicitat

Jose Domingo i la ‘copla’ psicodèlica sobre el desamor

El músic gironí obre nous horitzons en el disc ‘Vertical’

El gironí Jose Domingo ha trobat un camí propi remenant psicodèlia mediterrània, o inventant una mena de copla psicodèlica sobre el mal d’amor. Així cal entendre Vertical (Enunplisplasmúsica, 2016), un disc en què les col·laboracions del Nicho de Elche i Soleá Morente tenen tot el sentit. Cada vegada més allunyat del pop-rock anglosaxó, Domingo estira amb intenció el fil de l’àlbum anterior, Almería (2014). “Quan vaig acabar aquell disc ja estava fent cançons per al següent. No sabia ben bé què estava fent, però volia que Almería servís com a pròleg del que vindria després. Volia treure conclusions per fer un disc conceptual tirant més cap a la psicodèlia gitana i deslligant-me del pop-rock, que encara era present a Almería”, explica Domingo.

Vertical és un treball expansiu amb nou composicions pensades per ser interpretades en directe. “En la gira anterior vaig aprendre que la música ha de servir per aportar alguna cosa a la gent. Jo intento fer alguna cosa maca, que sigui bonica, i si és alegre millor”, diu, i per això insisteix a fer un repertori que sigui “molt rítmic i molt divertit en directe, que sigui una cosa que tinguis ganes d’anar a veure, i si et porta a un altre planeta i a sobre ets feliç, collonut”.

Per aconseguir-ho, Jose Domingo estableix connexions amb “la psicodèlia turca, la música egípcia i la dels nòmades del Sàhara”, com el guitarrista del Níger Bombino. Tot plegat flueix harmònicament i s’adiu amb un contingut líric que es planteja “la ruptura de l’amor com una cosa positiva”, perseguint l’alegria fins i tot en “l’abisme més profund”.

Niño de Elche i Soleá Morente

Aquell amor que Rocío Jurado deia que s’havia trencat de tant fer-lo servir es transforma en una experiència alliberadora en les cançons de Vertical. “ Desde que ya no puedo ver tu cara [...] me empiezo a encontrar muy bien ”, canta Domingo a En tu indiferencia, la cançó que obre el disc i que marca el to líric de la resta de peces. El músic gironí no veu la trencadissa sentimental amb desesperació, sinó com “una manera de reconstruir-te per arribar a una llibertat personal”. Això sí, sempre amb sentit de l’humor, com passa a Me gustabas más cuando fumabas, la cançó que canta Soleá Morente. “M’agrada trobar l’humor en la ruptura amorosa, en el desamor, i la Soleá ho va entendre de seguida”, recorda Domingo.

Una altra col·laboració destacada és la del Niño de Elche, que canta a Me dejo llevar amb el seu estil inimitable. “Aquestes col·laboracions ja s’estaven parlant fins i tot abans de tenir el projecte avançat. A mi m’agrada molt el que fan, i com que coincidíem pels llocs al final acabàvem parlant de fer alguna cosa plegats -explica Domingo-. Un cop ja estaven confirmades les col·laboracions, vaig fer unes cançons pensant en ells, i la veritat és que, almenys des del meu punt de vista, el resultat ha superat les expectatives”.

Jose Domingo reconeix que el Niño de Elche, “un dels millors cantants” que ha sentit mai, aporta “profunditat” a Me dejo llevar, i que la seva veu connecta amb la Misa flamenca d’Enrique Morente. “I és curiós, perquè la filla de Morente canta en un altra cançó. Tot lliga”, diu.