Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DE L'EST

Cops, aniversaris i Stalin mirant-s'ho

Fa 25 anys de la dissolució de l'URSS, que va tenir com a detonant el cop d’estat fallit del 1991 contra Gorbatxov i el triomfant contracop de Ieltsin

Abans que acabi l’estiu els activistes del grup Ruski Dukh [L’ànima russa] poden haver col·locat un bust de Stalin al bell mig de la ciutat de Surgut, a la Sibèria occidental. El bust el van comprar a un antiquari d' Ekaterinburg per 150.000 rubles –uns 2.300 euros– i estan disposats a instal·lar-lo si finalment el consell municipal hi dóna el vistiplau. Permís que no sembla difícil d'aconseguir tenint en compte que el règim de Putin no fa escarafalls de Stalin, ans tot al contrari.

El gener del 2015 un controvertit sondeig del Centre Levada –l’únic independent autoritzat– va assenyalar que el 52% dels russos veien amb bons ulls la figura de Stalin. El bust del dictador comprat pels nois de Ruski Dukh pot esdevenir, doncs, testimoni mut de la commemoració dels aniversaris que s’acosten: 100 anys de la Revolució d’Octubre i 25 de la dissolució de la Unió Soviètica, que va tenir com a detonant el cop d’estat fallit del 18 d’agost del 1991 contra Gorbatxov i el triomfant contracop de Ieltsin.

La història aquell 18 d’agost no es va decantar per la junta civicomilitar muntada pel nucli dur del PCUS i pel complex militar-industrial, sinó que va bascular a favor de les forces que volien posar punt final a l’URSS, segons les expectatives i els plans de l’FMI i de l’OTAN.

Un cop comunista fracassat i un contracop liberal van liquidar, doncs, el marc geopolític, geoestratègic i socioeconòmic instaurat set dècades abans passant per sobre del tsarisme, però també de la revolució democràtica de febrer i, sobretot, de l’Assemblea Constituent elegida el novembre del 1917 i dissolta fusell en mà el gener del 1918. Un Parlament amb majoria absoluta dels socialrevolucionaris i on els bolxevics amb prou feines arribaven al 25%. Els cops d’estat del 1917 i 1918, disfressats de gestes revolucionàries, eren premonitoris dels cops i contracops del 1991.

De tot això se’n parlarà molt a Rússia en els pròxims mesos. Se’n publicaran llibres i potser els mitjans menys captius pel règim gosaran fer-ne anàlisis, debats i algun documental. Però ¿es podrà arribar al fons del que va significar el pes de les set dècades d’Octubre sobre la vida russa?

Recerca del cens perdut

I més encara: ¿Permetrà Putin desxifrar el significat de la seva presència com a amo suprem del Kremlin a 100 anys d’emergir Octubre i 25 després d’evaporar-se? Això voldria dir engegar un procés de catarsi –i, per tant, de dol i de veritat– i fer el descens a les clavegueres del sistema fabricat per Stalin. Que és tant com dir baixar a l’infern mateix.

No és fàcil que el putinisme estigui disposat a debatre, posem per cas, les investigacions recents exposades per l’historiador alemany Karl Schlögel a 'Terror y Utopia. Moscú en 1937'. Un dels tresors del llibre és com Schlögel dissecciona i explica el laberint social i polític que va envoltar el cens soviètic del 1937, els documents dels qual no serien desclassificats fins al 1987 a l’empara de Gorbatxov.

Stalin fabulava amb una URSS que hauria passat dels 147 milions d’habitants el 1926 a 172 milions el 1937. Però els números no van quadrar: la xifra final va ser de 162 milions. On eren els deu milions que faltaven? El cap polític del cens Ivan Kràval va explicar, espantat, que entre els absents hi havia els morts: els kulaks executats, els deportats, els dels treballs forçats i els que van matar la fam provocada i les malalties. Stalin va decidir no fer públic el cens i dir que era un sabotatge. I detenir i liquidar-ne els responsables.

Una història que, ben segur, ningú no explicarà als nois de Ruski Dukh encara que aconsegueixin plantar i venerar el bust de Stalin en un jardí de Surgut.