Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'EUROPA

Diners europeus per als oligarques russos

Al parc més gran de Limassol hi ha una estàtua dedicada al poeta Aleksandr Puixkin. La ciutat té dues escoles russes, i un diari i una ràdio en rus. Els supermercats venen cervesa Baltika i quefir, un iogurt agre que es veu a Rússia. L'alcalde parla rus, tot i que Limassol és una ciutat portuària de Xipre. Un paradís mediterrani per a una colònia de luxe que ha aconseguit el seu Limassolgrad particular.

En aquest port va atracar el mes de febrer passat un misteriós vaixell de càrrega rus, que transportava tones de munició per a Kalàixnikov i llançacoets. Era un enviament d'una empresa d'armament estatal russa i es dirigia cap a Síria. Si Xipre hagués respectat l'embargament, decretat pels seus socis de la Unió Europea contra el règim de Baixar al-Assad, hauria d'haver impedit que el vaixell sortís del port per continuar la ruta cap al Tartús, a la costa meditèrrania siriana. Però Xipre té l'ànima, i sobretot la butxaca, dividida entre Moscou i Brussel·les.

Quan els bancs xipriotes van invertir milers de milions d'euros en deute grec, que avui ja no val res, els russos van ser els primers de socórrer aquest paradís en fallida amb un préstec de 2.500 milions d'euros que ja s'ha evaporat. Ara el govern de Demetris Christofias reclama un nou rescat a la Unió, que s'ha convertit en una patata calenta per a la cancellera, Angela Merkel.

Divendres la troica , que formen la UE, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, va ser a Nicòsia per negociar una injecció de 10.000 milions d'euros que apuntalin els bancs de l'illa. Al capdavant de la delegació xipriota, el governador del seu banc central, que, com recordava irònicament un funcionari europeu, "té la mala sort en aquestes circumstàncies de dir-se Panicos [Demetriades]".

Denúncies alemanyes

L'acord encara és lluny, i un informe dels serveis d'intel·ligència exterior alemanys ha vingut a complicar-lo molt més. Segons ha revelat el setmanari Der Spiegel , aquest document confidencial, que Merkel té sobre la taula, assegura que els diners d'un rescat europeu podrien acabar beneficiant "oligarques, empresaris i mafiosos" russos.

Xipre va apostar, a la dècada dels 70, per aprofitar la seva situació geogràfica, entre Europa, Àsia i el nord d'Àfrica, per convertir-se en paradís fiscal. El col·lapse de la Unió Soviètica va accelerar la fugida de capitals cap a un territori de només 800.000 habitants, on els russos tenen dipositats en aquests moments 26.000 milions de dòlars, segons aquest informe. Una xifra que supera el PIB anual de Xipre.

Oficialment, ningú posa avui l'etiqueta de paradís fiscal a un país que, de fet, ha firmat tots els acords internacionals contra el blanqueig de diners, però el sector financer xipriota està sota sospita a Brussel·les. Els serveis d'intel·ligència alemanys han informat, a més, la troica del contingut d'aquesta investigació confidencial.

L'oposició socialdemòcrata ja ha advertit Merkel que no es poden utilitzar els impostos dels "contribuents alemanys per garantir els dipòsits de diner il·legal rus". Com reconeixia un assessor de la cancellera al Der Spiegel : "Xipre -actual presidenta de torn de la UE- ha deixat de ser un problema econòmic per convertir-se en un problema polític".