Publicitat
Publicitat

COP D’ESTAT

Erdogan amplia la purga i irrita els Estats Units

El govern de Turquia destitueix gairebé 8.000 policies i 3.000 jutges acusats de "terrorisme" per la seva suposada vinculació amb el cop

Turquia era ahir diumenge un país de dol. L’eufòria desfermada als carrers dissabte, una vegada aixafat l’intent de cop d’estat, es va transformar diumenge en record als civils que van morir en els disturbis la nit de divendres a dissabte arreu del país. Fins i tot el mateix president, Recep Tayyip Erdogan, va assistir a una comitiva fúnebre i va portar damunt les espatlles un fèretre cobert amb la bandera turca. La mitja lluna i l’estrella de cinc puntes sobre un fons vermell inunden, encara més, el país des de divendres.

“Vivim uns dies crucials”, va proclamar Erdogan des de la mesquita d’Istanbul, on va assistir al funeral. “Encara no podem deixar els carrers i les places, aquesta no és una qüestió que es resolgui en hores”, va afegir el president turc fent una crida a allargar unes inèdites mobilitzacions de suport a la seva figura, popular i criticada alhora pels seus tics autoritaris.

El govern turc va anunciar ahir que havia recuperat el control total del país, tot i que encara es van registrar alguns incidents a Istanbul i en una base militar d’Anatòlia. L’executiu va reconèixer que quedaven membres de l’exèrcit per detenir i algun focus de resistència, però res que posés en perill l’estabilitat de Turquia.

A aquesta estabilitat s’hi arriba a través d’una purga que ahir es va doblar i va arribar als 6.000 detinguts a l’exèrcit, entre els quals un dels homes de confiança d’Erdogan i el comandant en cap de la base militar que els turcs han cedit als Estats Units per a la seva campanya contra l’Estat Islàmic (EI) a Síria i l’Iraq. “Hi haurà més detencions”, va alertar el ministre de Justícia, Bekir Bozdag, a la televisió pública TRT. Segons la Direcció general de la Seguretat, s'ha detingut 2.839 membres de l’exèrcit per suposats vincles amb el cop i entre els quals desenes de generals. A més 2.700 jutges i 7.850 policies han estat destituïts.

Erdogan acusa Gülen

Ahir es van repetir les acusacions d’Erdogan i el seu govern contra el clergue islamista Fethullah Gülen, de qui diuen que està darrere el cop. Aquest antic aliat del president Erdogan viu exiliat als Estats Units i això ha fet que la tensió es dispari entre aquests dos països, que mantenen importants vincles militars com a membres de l’OTAN.

El mateix Gülen va negar des dels EUA cap relació amb l’alçament, i el secretari d’Estat nord-americà, John Kerry, va demanar a Turquia que aportés proves que demostressin la relació d’aquest home amb el cop per extradir-lo, com reclama Ankara. “És irresponsable i fa mal a les nostres relacions fer acusacions d’una participació dels EUA en el cop”, va afirmar ahir Kerry.

Les relacions entre Ankara i Washington no passen pel millor moment, però ahir s’hi va mirar de posar una mica de pau amb la reobertura, amb normalitat absoluta, de la base aèria des de la qual els caces dels EUA bombardegen el territori de l’EI. La instal·lació va quedar inoperativa divendres, quan es va decretar el tancament de l’espai aeri, però ahir ja tornava a prestar servei.

El que sí que sembla una línia vermella per als EUA, i per a França, és l’abast de l’operació de neteja dels estaments militars i judicials del país. “Els colpistes s’han de portar davant la justícia, però estem preocupats que això vagi més enllà dels implicats en l’alçament i es creïn dubtes sobre el compromís democràtic de Turquia”, va assegurar Kerry. “El cop no és un xec en blanc”, va declarar el ministre d’Afers Estrangers francès, Jean-Marc Ayrault, que va afegir que les “purgues” no poden passar per sobre de l’“estat de dret”.

Recuperar la pena de mort

“Pengem-los, pengem-los”. Aquest era el clam que ahir corejaven uns partidaris del president Erdogan a la porta de la seva residència a Istanbul. “No podem ignorar aquesta demanda”, va etzibar el president turc, que va deixar clar que no vol que aquesta discussió s’allargui massa. “En una democràcia, el que el poble demana ha de passar”, va concloure Erdogan. Turquia va abolir la pena de mort el 2004 per complir amb els criteris d’accés a la UE i no ha executat ningú des del 1984. Reinstaurar la pena capital en l’ordenament jurídic turc seria un gran impediment en l’acostament a la UE, ja que aquesta és una condició escrita als Tractats europeus.