Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI ÀFRICA

França a l'Àfrica, una nova guerra

Unes hores després que François Hollande anunciés la decisió d'intervenir militarment a la República Centreafricana (RCA), Nelson Mandela moria als 95 anys a Johannesburg. Va passar dijous i ahir, divendres, els combatents francesos començaven a desembarcar a l'aeroport de Bangui amb la intenció de restaurar l'ordre al país.

Gairebé al mateix temps, 42 caps d'estat i alts dignataris africans es reunien a l'Elisi per celebrar la tradicional cimera França-Àfrica, que després de 25 sessions ha volgut canviar de nom i dir-se aquesta vegada Cimera per la Pau i la Seguretat a l'Àfrica. El canvi de nom és significatiu, ja que la paraula Françafriqueevoca uns records pèssims, i representa un símbol de les pitjors relacions entre França i les antigues colònies, amb xarxes de corrupció, diners per sota la taula, finançament irregular de partits i suport a tota mena de dictadors, inclòs l'infaust Bocassa, precisament a la República Centreafricana.

Encara amb la guerra de Mali sense acabar, aquesta nova intervenció militar a la República Centreafricana és la segona que els francesos fan en menys d'un any al continent i, també com a Mali, disposen d'un mandat del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que els autoritza a fer ús de la força. Contràriament, però, a la intervenció a Mali, on s'han organitzat unes eleccions presidencials i s'hi prova de dissenyar un nou mapa polític -sense acord, de moment, amb els tuaregs-, aquesta vegada els soldats francesos només tenen la intenció de posar ordre, facilitar que les organitzacions humanitàries puguin ocupar-se d'assistir la població i passar com més aviat millor tota la responsabilitat en el manteniment de la pau a les forces africanes de la Misca (la missió internacional a la RCA sota comandament africà).

Restablir l'ordre

El president Hollande ha dit en aquest sentit que l'únic interès per enviar els soldats francesos a la República Centreafricana és humanitari, i ha volgut destacar com un dels pilars de la seva política africana la voluntat d'ajudar a fer que de cara al futur siguin els mateixos africans els que gestionin els seus propis conflictes armats. Una vegada es restableixi l'ordre a Bangui, ningú sap quina configuració política tindrà el país i és un misteri si l'actual president, Michel Djotodia, l'home que va expulsar per les armes l'antic mandatari, François Bozizé, serà confirmat per la comunitat internacional.

Com ja s'ha explicat, Djotodia va agafar el poder al capdavant dels rebels agrupats a la Séléka, amb l'ajuda de mercenaris txadians i sudanesos. Bona part d'aquesta tropa s'han convertit en grups de bandolers i, com a reacció, s'han creat grups de defensa antibalaka i s'ha desfermat una guerra bruta amb nombroses massacres de civils, enmig d'un clima de guerra religiosa entre cristians i musulmans, manipulats els primers pels antics partidaris de Bozizé, i infiltrats els darrers per jihadistes internacionals.

Deixar enrere el colonialisme

Hollande diu que França ha deixat definitivament enrere la Françafrique. Però també Mitterrand va dir a la cimera de La Boule (1990) que havia arribat l'hora de la democràcia a l'Àfrica, just quan començaven els pitjors anys dels negocis bruts. Donada la voluntat francesa de reforçar la seva influència a l'Àfrica i considerar-la un soci econòmic prioritari, segons el document que inspira aquesta nova cimera, la pregunta inevitable és si el manteniment de l'ordre és el preu que es paga per continuar fent negocis suculents, amb grans beneficis per a les multinacionals, o si hi ha realment la voluntat que els africans gestionin la seva pròpia riquesa, construeixin un espai polític democràtic i sobirà, i negociïn en condicions d'igualtat les relacions comercials.

El dia que ha mort Mandela no he pogut oblidar aquell 27 d'abril del 1994 ple d'esperança quan va guanyar les eleccions després de 27 anys de presó. Però tampoc que, des del dia 4, ja feia 23 dies que a Ruanda s'estava executant un genocidi a ganivetades.