Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DE L'EST

Moscou té Armènia en el punt de mira

Els vuit candidats que el 18 de febrer es disputaran la presidència d'Armènia han hagut de pagar cada un d'ells vuit milions de drams -uns quatre mil dos-cents euros- per poder inscriure's en la llista oficial de les eleccions. A Armènia una quantitat així es considera una morterada, i que els polítics disposats a tocar poder hagin de pagar-la a l'erari públic podria donar a la normativa un cert toc d'exemplaritat: qui més té que més pagui si vol ser president. Però un argument així la ciutadania no se l'empassa i al carrer preval el que es considera el fons de la qüestió: que a Armènia cal ser ric per poder ser president. I més tenint en compte que el salari mensual mitjà no sobrepassa els 230 euros.

Els sondejos donen com a guanyador el president sortint, Serj Sargsian, que tindrà com a principal adversari Raffi Hovannissian, un diplomàtic format als Estats Units descendent de supervivents del genocidi. Però mes enllà de qui surti victoriós, sobre l'escena política armènia continuaran planant les intencions del Kremlin d'influir en el pròxim mandat presidencial per garantir la supeditació de la que havia estat una república-província en temps de l'antiga URSS.

De pressa, de pressa

Vladímir Putin té molt clar que un dels eixos estratègics del seu règim és el control del Caucas -una regió de pas de les canonades de gas i petroli, del conflicte amb la prooccidental Geòrgia, i de nuclis islamistes-, i Armènia és precisament al bell mig del Caucas. Moscou està especialment interessat a apuntalar i proveir Giumrí, la seva principal base en territori armeni, que en sis mesos ha doblat els efectius fins a allotjar permanentment 5.000 soldats. Però Putin vol anar molt més enllà. A mitjans de gener va anunciar la preparació amb caràcter urgent d'un acord de cooperació militar i tècnica entre Rússia i Armènia. Es tractaria de posar les unitats militars armènies sota "supervisió" russa. L'argument de Moscou és sabut: Armènia necessita garantir la seva seguretat davant l'amenaça de represa dels atacs de l'Azerbaidjan contra la regió de Nagorno-Karabakh, un enclavament de població armènia però administrativament azerbaidjanès, herència enverinada de la laberíntica divisió de la Unió Soviètica.

Del conflicte interètnic entre armenis cristians i azerbaidjanesos turcmans i musulmans, Moscou fa anys que en treu rèdits. Sobretot gràcies a l'enviament d'unitats d'interposició que han esdevingut permanents. Però ara Putin vol fer un pas més empenyent Armènia a integrar-se a la Unió Euroasiàtica, el projecte geoestrategicoeconòmic que pretén fer-li ombra a la UE. A Armènia han començat a alçar-se veus contra una satel·lització que podria ser definitiva, mentre els sectors més prorussos de la societat armènia -enquadrats en el partit Armènia Florent- aposten en nom del pragmatisme per la màxima cooperació amb el Kremlin. A punt de commemorar els cent anys del genocidi, i quan n'han passat vint de la desintegració soviètica que va fer possible que Armènia aparegués davant del món amb fesomia pròpia, l'estat armeni independent no ha aconseguit consolidar ni la cohesió social interior ni la plena sobirania exterior.